Aquest cap de setmana vam decidir provar de fer coca de recapta. O coca de recapte, o coca d'oli, o focaccia. La veritat és que no sé gaire la diferència entre totes aquestes coques. Jo volia coca de recapta, però tinc la impressió que vaig acabar tenint una cosa més similar a focaccia. Per mi, són coses diferents... De tota manera, sigui com sigui, la massa va resultar ser força fàcil de treballar i es va comportar molt bé. I el resultat boníssim.
Ingredients:
Per la massa
500 g de farina
Una mica més d'una tassa d'aigua (potser una tassa i quart...)
30 g de llevat de forner (o 1 i 1/4 cullerades de postre del llevat deshidratat d'aquest en boletes que venen aquí)
1 i 1/4 cullerades de postre de sal
100 ml d'oli (unes 7 cullerades soperes)
Per sobre (en general el que vulgueu, però nosaltres vam usar):
1 ceba vermella gran
1 albergínia
4 carxofes
1 culleradeta de sucre
oli d'oliva
Elaboració:
1) Dissolveu el llevat en mitja tassa d'aigua tèbia, i incorporeu-ho a la farina. Afegiu la resta de l'aigua fins a tenir una bola homogènia. Jo vaig mirar d'afegir la mínima quantitat d'aigua per tenir una massa homogènia, no més. Deixeu reposar durant unes tres hores en un lloc càlid tapat amb film transparent (o amb una tapa que encaixi en el bol que useu). Com a lloc calent jo poso en marxa el forn uns minuts, l'apago, i poso el bol a dins el forn. Mireu que en posar la mà dins el forn s'hi estigui calentó i bé, no ha de cremar.
2) Després de les tres hores la massa haurà pujat (vegeu la foto de sobre). És el moment d'afegir l'oli i la sal. Primer afegiu la sal i amasseu fins que s'hagi absorbit tota. Seguidament aboqueu una cullerada d'oli d'oliva a la massa i amasseu fins que s'hagi incorporat. Repetiu fins que hi hagueu posat els 100 ml d'oli, unes 7 cullerades. Veureu que cap al final la massa comença a ser enganxosa. Torneu a posar la massa en el bol i deixeu reposar en un lloc calent durant uns 30 minuts. Aquí teniu la foto de l'aspecte de la massa abans i després de deixar-la reposar els 30 minuts.
3) Mentre la massa reposa podeu anar preparant les verdures. Hi ha tantes possibilitats! Suposo que una de les millors és una escalivada, però jo no tenia disponible el forn i, tot i que sigui una profanació he de confessar que no m'entusiasma el pebrot... Així que el que vam fer és el següent:
a) Talleu la ceba a làmines fines. Poseu-la a fregir amb un bon raig d'oli d'oliva i una mica de sal a foc fort, remenant sovint perquè no s'enganxi, de 5 a 10 minuts (foto). Quan estigui tova baixeu el foc, afegiu una culleradeta de sucre, i deixeu que faci xup xup, remenant de tant en tant.
b) Talleu l'albergínia a làmines d'una mica menys de 0.5 cm de gruix. Poseu una paella antiadherent o una planxa al foc amb un raig d'oli i cogueu-les. Doneu-los la volta un parell de cops per assegurar-vos que estan fetes pels dos costats. No oblideu la sal.
c) Ja he parlat de les carxofes en aquest país i de com, no sé per què són més punxants que les de Barcelona, oi? Aquesta vegada per evitar el mal tràngol vam buscar el procediment correcte de netejar i coure carxofes i vam trobar això: arranqueu les fulles més exteriors, i talleu 1/3 de les carxofes (les puntes dures). Amb els dits arranqueu totes les fulles roses de l'interior que trobeu, i amb l'ajuda d'un ganivet de punta rodona arrenqueu els pèls durs i punxants. Peleu una mica els tronxos de la carxofa amb un ganivet, també, sense separar-los de la carxofa. Ompliu una olla amb dos dits d'aigua i cogueu les carxofes al vapor. Quan estan cuites i tendríssimes separeu els cols de les fulles. Les fulles mengeu-vos-les amb delit. Els cors reserveu-los per la coca.
4) Després dels 30 minuts de repòs enfarineu lleugerament una superfície i amb un corró aplaneu la massa i doneu-li forma de coca. Aquí en vam fer dues d'allargades.
5) Poseu les coques sobre un paper encerat en una safata de forn i col·loqueu-hi les verdures a sobre. Ha d'estar al forn durant aproximadament 30 minuts (a nosaltres ens va trigar una mica més) a 180 C (350 F).
D'aquí uns minuts em menjaré un tros de la que va sobrar per dinar! Nyaaaammm...
quina bona pinta!
ResponElimina