Pa integral de civada sense sal

Molt bé, ho admeto. És pa sense sal perquè em vaig oblidar de posar-hi sal. La qüestió és que es veu que el llevat s'inhibeix amb la sal, i tot i que jo m'esperava un pa aixafat (sempre surten més aixafats quan són integrals) va pujar fantàsticament i va quedar molt bé!! I tot perquè em vaig oblidar la sal. Així que no me n'he pogut estar de posar-lo a la masovera. És cert que es troba a faltar la sal en menjar-lo... i molt! Però per a tots aquells que el metge us ha dit que heu de menjar sense sal aquí teniu la recepta. I per cert, jo penso que al pa sense sal li van millor coses dolces que salades (es nota menys que no té sal!).

Aquest és una variant de la recepta del pa que no cal amassar. He seguit la mateixa recepta bàsica que al pa que no cal amassar d'olives i nous de la masovera.

Ingredients

1 tassa de farina integral (la compro a una botiga de productes locals en què tu mateix mols la farina pitjant un botó!)

2 tasses de farina blanca

1/4 de culleradeta de postre de llevat

2 cullerades soperes d'oli

1/2 tassa de flocs de civada

1 1/2 tasses d'aigua (sovint cal un rajolí més, però molt poquet!)

2 cullerades soperes de llavors de rosella

Elaboració

1) Escalfeu l'aigua que quedi tèbia (no cremant! Que mataríeu el llevat!) i hi barregeu el llevat.

2) Barregeu la resta d'ingredients secs. Afegiu l'aigua i l'oli i barregeu-ho tot amb una cullera de fusta.

3) Ho deixeu reposar, tapat amb un drap, tota la nit o fins que pugi. Jo aquesta vegada ho vaig deixar reposar les seves bones 18 h, però depèn de la temperatura.

4) Quan ja ha reposat tota la nit escampeu una mica de farina sobre el marbre i aboqueu-hi la massa. Serà molt enganxosa, més humida que les masses habituals de pà. Escampeu-hi una mica de farina per sobre (la justa perquè no se us enganxi la massa als dits) i aplaneu-la lleugerament al marbre. Tot seguit plegueu-la sobre sí mateixa portant les vores de la massa cap al centre. Doneu-li la volta i torneu a fer el mateix. Doneu-li la volta i mireu que quedi una forma més o menys definida, com una bola aixafada. Deixeu-la reposar al voltant d'1 h o 2 (depèn de la paciència que tingueu, jo he de confessar que normalment no en tinc gaire i ho enllesteixo amb 1/2 hora, però la teoria diu que es deixi reposar 2 h. També he de dir que no noto tanta diferència en deixar-ho reposar 2h o 1/2).

5) Preescalfeu el forn amb una cassola de ferro colat (aquí en diuen dutch ovens) o similar a dins a 230 C (450 F). És important que tingui tapa. La veritat és que he fet servir aquesta recepta amb cassoles de metall normal i corrents, o amb olles de vidre pyrex. El pà queda millor si el recipient conserva bé l'escalfor. Jo aquesta vegada he fer servir una cassola de fang amb tapa que vaig fer jo mateixa al crafts center de la universitat. Quina por que em feia que es trenqués!! Però tampoc tenia sentit no intentar-ho mai... així que ahir va ser el gran dia. Va resistir, i el pa va quedar esplèndid!

6) Quan el forn i el pot de dins ja està preescalfat poseu-hi la massa a dins. No us preocupeu si la massa us queda una mica abonyegada o si es desinfla una mica quan la traspasseu. És inevitable. Tapeu i poseu dins el forn. Cogueu 30 minuts a 230 C (450 F).

7) Quan hagin passat els 30 minuts treieu la tapa i cogueu 5 - 10 minuts o fins que quedi al vostre gust de torrat.

8) Deixeu-lo refredar en una reixa. Sí, deixeu-lo refredar abans de menjar!! Ja sé que és temptador, però està més bo si es deixa refredar...

Si el voleu fer amb sal, afegiu-hi 1 i 1/4 culleradetes de postre de sal.