Pomes deshidratades

Ja us havia comentat que és època de pomes, i per aquí ens surten pomes per les orelles. Especialment perquè a la casa que llogo hi ha una pomera enorme amb un munt de pomes, i els meus companys de pis no hi estan interessats perquè té algun cuc aquí i allà. Són pomes bones, però no acaben de ser cruixents i dolces, així que he hagut de ser imaginativa per no desaprofitar tot aquest munt de fruita. Una de les últimes receptes de la masovera ha estat pastís de poma, boníssim! Però no puc utilitzar totes les pomes de la pomera fent pastís de poma, clar... la meva manera preferida de preservar pomes és deshidratant-les!

Ingredients:
Pomes. Tantes com vulgueu. I ja està!

Utensilis:
-Un deshidratador. Ja us he parlat d'aquests aparells en la recepta del iogurt o dels xips de carbassó. El meu ús preferit pel deshidratador és deshidratar pomes! Però també ho podeu fer amb el forn de casa si us permet mantenir temperatures baixes (d'uns 57 C, 135 F) i fa córrer l'aire.
- Una mandolina: no és absolutament necessària, podeu fer servir un ganivet. Però fa la feina més ràpida i les làmines queden més homogènies
- Hi ha uns estris de cuina que són cilíndrics i serveixen per treure els cors de les pomes fàcilment. Tampoc són absolutament necessaris, però si heu de treure el cor de moltes pomes (com em va passar a mi) van bé. Això sí, van bé quan les pomes són sanes. Si les heu d'obrir per tots costats per treure cucs (com també em va passar a mi) perd una mica la gràcia.

Elaboració:

- Treieu el cor a les pomes. Si voleu peleu-les, però no cal.

- Talleu les pomes a làmines fines (d'uns 2 o 3 mm).

- Poseu les pomes al deshidratador a 57 C (135F) fins que perdin l'aigua. Si les deixeu molta estona (tota la nit, per exemple) acabaran cruixents. Si no les deixeu tanta estona (4 horetes) simplement s'assecaran i quedaran més o menys de la consistència d'un tros de pell. Tant d'una manera com de l'altra es conserven durant mesos i mesos. Guardeu-los en un recipient hermètic un cop s'hagin refredat.

Són una manera molt còmoda de dur fruita per picar amunt i avall. No pesa, no fa soroll quan en menges, i no es fa malbé.

Sopa amb pilota

Volia fer escudella i vaig començar a mirar receptes d'escudella i carn d'olla per internet... vaig adonar-me que és un plat que es fa per Nadal per alguna cosa. Porta un munt de carn! A veure qui n'hi posa més! Jo no tenia ni ganes de gastar-me tants diners ni necessitat de fer una cosa tan potent, però sí que em venia de gust la pilota. Així que simplement vaig fer sopa amb pilota, i d'aquí el nom de la recepta d'avui. Us poso aquí el que vaig fer jo, però hi ha tantes variacions possibles com cuines!

Ingredients
Pel brou:
- Un os de vedella
- Ossos de porc
- un nap
- Una xirivia
- Mitja col
- Tres pastanagues grosses
- Quatre troncs d'api
- Sal

Per la sopa:
- Una tassa de cigrons
- Una tassa de fideus de cabell d'àngel

Per la pilota (amb aquestes quantitats van sortir dues pilotes grosses. Podeu partir les quantitats per la meitat):
- 250 g de carn de vedella picada
- 250 g de carn de porc picada
- 2 cullerades de farina de galeta
- 1 gra d'all picat ben fi
- 2 ous
- sal
- farina
- a més hi ha qui hi posa pinyons i julivert, però jo em vaig trobar que no tenia ni de l'un ni de l'altre.

Elaboració:

1) El dia abans poseu els cigrons en remull

2) Agafeu l'olla més grossa que tingueu (la meva crec que és de 12 litres) i poseu-hi tots els ingredients del brou. Han d'estar nets, però no cal que els talleu a trossos.

3) Quan comença a bullir deixa anar escuma. La podeu treure amb una cullera. Tot plegat ha de bullir de 3 a 4 hores, a foc lent. Si ho feu bullir massa ràpid s'evaporarà massa aigua i us quedareu sense brou! Quan ja estigui gairebé acabat salpebreu al gust.

4) Passeu el contingut de l'olla per un colador per separar el brou de les verdures i la carn. Reserveu la carn i les verdures que vulgueu menjar-vos i llenceu la resta. En aquest moment, si heu fet més brou del que voleu menjar-vos, podeu congelar-ne. Jo en vaig congelar més o menys la meitat.

5) Poseu el brou a bullir de nou amb els cigrons.

6) Barregeu les carns picades, la farina de galeta, els ous i l'all. Si no heu fet servir carn de botifarra per la pilota, salpebreu la barreja. Feu-ne dues pilotes grans (o moltes de petites, com preferiu) i enfarineu-les.

7) Quan els cigrons portin més o menys un quart d'hora bullint poseu-hi la pilota. Bulli-la més o menys durant 30 minuts.

8) Cinc minuts abans de servir (o els minuts que digui el paquet) feu bullir els fideus.

Ve molt de gust ara que comencen els dies freds!

Pastís de poma americà: apple pie

Ha arribat la tardor i per aquí es nota, entre altres coses, perquè totes les pomeres han començat a produir. Tothom té pomeres al jardí, els mercats dels dissabtes estan plens de tot tipus de pomes, i fins i tot els companys de despatx et pregunten si vull pomes perquè no saben què fer-ne. Una de les coses a fer-ne és pastís de poma! Aquí en diuen apple pie, i aquí teniu una recepta que és fàcil i deliciosa.

Ingredients (per dos pastissos):
Per la massa:
4 tasses de farina
1 tassa i 3/4 de mantega
1 tassa d'aigua
2 culleradetes de postre de sal
1 cullerada sopera de sucre
1 cullerada sopera de vinagre blanc

Pel farcit:
Canyella
sucre
farina blanca
mantega
Pomes (unes 6 grosses, però depèn de la mida del vostre motlle)

Elaboració:
1) Peleu les pomes i talleu-les a làmines. De cada poma jo en faig entre 8 i 16 làmines, depenent de la mida de la poma. Si voleu evitar que es posin marrons els podeu tirar un raig de suc de llimona.

2) Talleu la mantega amb un ganivet o unes tisores a quadradets d'un mig centímetre. Barregeu-la amb la farina, l'aigua, la sal, el sucre, i el vinagre. Si cal, poseu-hi més aigua, però només la mínima perquè es formi una pasta compacta. L'objectiu de tallar la mantega a trossets enlloc de desfer-la és que no volem una massa homogènia. Volem trossos de mantega que no estiguin barrejats en la massa. Això farà que quedi més flonja, com en capes. És per aquest motiu, també, que l'aigua ha de ser freda, i que si no useu la massa immediatament l'heu de guardar a la nevera. Dividiu la massa en quatre boles.

3) Espolvoregeu farina en una superfície neta i poseu-hi una de les boles al damunt. Aplaneu la bola lleugerament amb la mà i escampeu-hi farina per sobre. Poseu-ne tanta com sigui necessaria perquè el corró no s'hi enganxi. Aplaneu la massa fins que quedi una superfície una mica més gran que el motlle del pastís (incloent les parets). Feu el mateix amb les altres tres boles de massa. Reserveu-ne la massa estirada per cobrir el pastís. Les quantitats d'aquesta recepta són per dos pastissos. Si no voleu tant pastís de poma podeu congelar la massa que heu fet, aplanada i tot, per fer un pastís de poma més ràpidament la propera vegada. Per congelar la massa agafeu un paper film o un paper encerat i poseu-los a sobre de la massa estesa. Enrotlleu la massa sobre sí mateixa de manera que el film separi les diferents capes de massa. Poseu-la al congelador, i ja ho teniu!

4) Agafeu el motlle folrat amb la massa i cobriu-ne el fons amb una capa de poma. Espolvoregeu-hi sucre, canyella, i farina blanca, i poseu-hi uns tallets de mantega. Poseu una altra capa de poma, i torneu a espolvorejar sucre, canyella i farina. La quantitat de sucre i canyella va al gust. La farina només és perquè quan es cogui el pastís absorbeixi el suc que deixen anar les pomes i enlloc de quedar sucós quedi consistent i amb forma. Però no en cal gaire, simplement espolvoregeu-ne una mica com a la foto. Aneu repetint capes de poma fins que ompliu el motlle. Si sobresurten una mica millor, perquè en coure's s'encongeixen.




5) Cobriu el motlle amb la capa de massa que havíeu reservat. Retalleu les vores amb unes tisores, i segelleu les dues masses prement amb una forquilla. Feu uns talls decoratius a la capa de massa de la superfície perquè el vapor pugui escapar.






6) Poseu el pastís al forn preescalfat a uns 225 ºC (uns 425 F) uns 30 minuts. Amb 30 minuts les pomes queden cuites, però encara conserven la forma i una mica de textura. Si us agraden més desfetes podeu deixar-les més estona. Per evitar que el cul se us cremi podeu posar el pastís a sobre d'una placa de forn freda després dels 30 minuts.

Queda molt bo si es serveix tebi i amb una bola de gelat de vainilla. A rellepar-vos, golafres!

Calamars amb salsa

Com que últimament no he fet gaire bondat en posar receptes a la masovera us adjunto una altra recepta de la meva mare. Ja tenim diverses receptes de calamars en aquesta pàgina. La de calamars amb ceba i la de calamars amb ceba i mongetes, les dues força semblants a la que posem avui (perquè, ho he d'admetre, el que volia era reproduir la recepta de la meva mare, la que us poso avui directament amb les seves paraules!). El que us puc dir és que aquesta recepta l'he menjat un munt de vegades i està deliciosa. Si dubteu entre les tres... jo us diria que proveu aquesta la primera!

Ingredients:
* 1 kg de calamars, grans o mitjans
* 1 kg de ceba
* un parell de cullerades de salsa de tomàquet
* Oli d'oliva
* aigua
* Sal
* 1 gotet de vi (per exemple Oporto)
* Arròs blanc per acompanyar

Consells:
Aquest plat és senzill i segur, queda perfectament en el moment i per l’endemà. Només requereix temps.
- Compreu calamars frescos. Amb congelats segurament es pot fer encara que jo no ho he fet mai. Un cop estiguin cuinats reduiran molt perquè deixen anar molta aigua. Els podeu tallar en anelles o trossets, (utilitzant totes les parts del calamar excepte tripes, ulls i bec) segons us vagi millor per repartir. Jo els hi deixo tota la pells que puc, dóna molt color i sabor.
- Us adjunto un esquema dels calamars perquè, de vegades, fan passar per calamars altres cefalòpodes semblants que no tenen la mateixa qualitat.



- La ceba talleu-la ben petita i coeu-la fins que estigui ben tova i daurada, així al final, desapareixerà i no caldrà passar la salsa.
- La salsa de tomàquet que NO sigui fregida de pot. Millor una mica de tomàquet madur ratllat fregit amb sal i sucre o una salsa feta per vosaltres amb tomàquet natural triturat de pot, fregit fins que queda espès amb sal, sucre morè, pebre negre mòlt i orenga. O, fins i tot, passeu sense la salsa de tomàquet. Només cal que poseu dues cullerades que donen molt sabor però si en poseu més espatllareu el plat perquè amagarà el sabor de mar.
- La sal és poc necessària. El calamar té un gust potent. Poseu-ne la mínima.

Elaboració:

1) En una olla espaiosa poseu la ceba tallada ben petita a coure, amb un culet d’oli i un pèl de sal, fins que quedi transparent i daurada. Afegiu oli sempre que us sigui necessari però solament l’imprescindible.


2) Afegiu els calamars nets i tallats, en aquest cas a quadradets.



3) Remeneu i que es vagin coent i reduint fins que hagin absorbit l’excés d’aigua que deixen anar. Ara és el moment de tirar el gotet de vi i les dues cullerades de salsa de tomàquet, remeneu i que quedi tot integrat. Si els voleu amb tinta, s’ha d’afegir en aquest moment, una mica diluïda amb aigua.

4) Afegiu aigua que tot just cobreixi el calamar. Com que la cassola és ampla anirà evaporant l’aigua amb facilitat millor que en una olla alta. Durant aproximadament una hora es tracta que vagi bullint amb el foc alegre, afegint més aigua quan calgui remenant i que tota la mescla es vagi enfosquint (sense torrar-se) i amorosint. A base de posar aigua (que es va evaporant) i remenant (ara és el moment en que es podrien cremar) al final, el calamar ha de tenir una bona quantitat de salsa espessa i fosca.


Per acompanyar, és perfecte arròs blanc. Perquè els calamars, després de tant de coure es redueixen molt però són intensos de sabor i així, amb l’arròs resulta un plat complert i molt bo.