dilluns, 16 de maig del 2011

Sopa de ceba


Tenia ganes d'aprendre un plat d'aquells de tota la vida que no havia fet mai: la sopa de ceba! Aquí us poso la recepta que he seguit fent una barreja de llibres de cuina i preguntes a àvies i mares. Triga força a fer-se, però val la pena ser pacient i reduir bé la ceba. La meva va quedar una mica menys feta del que m'agrada, perquè era hora de dinar i m'estava morint de gana!

Ingredients:

3 cebes grosses
una cullerada de mantega
oli d'oliva
aigua
pa sec
formatge parmesà ratllat
una cullerada de sucre

Elaboració:

1) Poseu en una paella antiadherent tota la ceba tallada a la juliana amb una cullerada de mantega i un bon raig d'oli d'oliva. Fregiu a foc viu uns cinc minuts i després afegiu sal i el sucre, baixeu el foc i deixeu que faci xup xup durant força estona fins que la ceba estigui molt tova, transparent, i reduïda.

2) Afegiu aigua i deixeu bullir durant uns 20-30 minuts

3) Aboqueu la sopa en bols que puguin anar al forn. Poseu els trossos de pa sec a dins la sopa i espolvoregeu parmesà per sobre. Gratineu al forn fins que quedi torrat per sobre i serviu immediatament.

Vigileu no us cremeu la llengua que està molt calenta!!









dilluns, 9 de maig del 2011

Ous escalfats

Aquesta no és una recepta d'un plat, sinó una recepta bàsica, perquè ahir vaig aprendre com es fan els ous escalfats. És així:

Ingredients:

ous
vinagre blanc
sal
aigua

Elaboració:

1) Poseu a bullir una olla amb aigua abundant. Quan bulli tireu-hi sal i un raig (no cal gaire, 1 cullerada sopera, més o menys) de vinagre blanc.

2) Partiu l'ou en un plat (com més fresc millor!) i aboqueu-lo amb compte a l'aigua bullint.

3) Mesureu exactament 3 minuts

4) Amb una escumadora pesqueu l'ou de l'olla i serviu-lo al plat.



Jo me'l vaig menjar amb el pa integral de civada de la masovera!

Coca de recapta

Aquest cap de setmana vam decidir provar de fer coca de recapta. O coca de recapte, o coca d'oli, o focaccia. La veritat és que no sé gaire la diferència entre totes aquestes coques. Jo volia coca de recapta, però tinc la impressió que vaig acabar tenint una cosa més similar a focaccia. Per mi, són coses diferents... De tota manera, sigui com sigui, la massa va resultar ser força fàcil de treballar i es va comportar molt bé. I el resultat boníssim.

Ingredients:

Per la massa
500 g de farina
Una mica més d'una tassa d'aigua (potser una tassa i quart...)
30 g de llevat de forner (o 1 i 1/4 cullerades de postre del llevat deshidratat d'aquest en boletes que venen aquí)
1 i 1/4 cullerades de postre de sal
100 ml d'oli (unes 7 cullerades soperes)

Per sobre (en general el que vulgueu, però nosaltres vam usar):
1 ceba vermella gran
1 albergínia
4 carxofes
1 culleradeta de sucre
oli d'oliva
Elaboració:

1) Dissolveu el llevat en mitja tassa d'aigua tèbia, i incorporeu-ho a la farina. Afegiu la resta de l'aigua fins a tenir una bola homogènia. Jo vaig mirar d'afegir la mínima quantitat d'aigua per tenir una massa homogènia, no més. Deixeu reposar durant unes tres hores en un lloc càlid tapat amb film transparent (o amb una tapa que encaixi en el bol que useu). Com a lloc calent jo poso en marxa el forn uns minuts, l'apago, i poso el bol a dins el forn. Mireu que en posar la mà dins el forn s'hi estigui calentó i bé, no ha de cremar.


2) Després de les tres hores la massa haurà pujat (vegeu la foto de sobre). És el moment d'afegir l'oli i la sal. Primer afegiu la sal i amasseu fins que s'hagi absorbit tota. Seguidament aboqueu una cullerada d'oli d'oliva a la massa i amasseu fins que s'hagi incorporat. Repetiu fins que hi hagueu posat els 100 ml d'oli, unes 7 cullerades. Veureu que cap al final la massa comença a ser enganxosa. Torneu a posar la massa en el bol i deixeu reposar en un lloc calent durant uns 30 minuts. Aquí teniu la foto de l'aspecte de la massa abans i després de deixar-la reposar els 30 minuts.



3) Mentre la massa reposa podeu anar preparant les verdures. Hi ha tantes possibilitats! Suposo que una de les millors és una escalivada, però jo no tenia disponible el forn i, tot i que sigui una profanació he de confessar que no m'entusiasma el pebrot... Així que el que vam fer és el següent:

a) Talleu la ceba a làmines fines. Poseu-la a fregir amb un bon raig d'oli d'oliva i una mica de sal a foc fort, remenant sovint perquè no s'enganxi, de 5 a 10 minuts (foto). Quan estigui tova baixeu el foc, afegiu una culleradeta de sucre, i deixeu que faci xup xup, remenant de tant en tant.


b) Talleu l'albergínia a làmines d'una mica menys de 0.5 cm de gruix. Poseu una paella antiadherent o una planxa al foc amb un raig d'oli i cogueu-les. Doneu-los la volta un parell de cops per assegurar-vos que estan fetes pels dos costats. No oblideu la sal.

c) Ja he parlat de les carxofes en aquest país i de com, no sé per què són més punxants que les de Barcelona, oi? Aquesta vegada per evitar el mal tràngol vam buscar el procediment correcte de netejar i coure carxofes i vam trobar això: arranqueu les fulles més exteriors, i talleu 1/3 de les carxofes (les puntes dures). Amb els dits arranqueu totes les fulles roses de l'interior que trobeu, i amb l'ajuda d'un ganivet de punta rodona arrenqueu els pèls durs i punxants. Peleu una mica els tronxos de la carxofa amb un ganivet, també, sense separar-los de la carxofa. Ompliu una olla amb dos dits d'aigua i cogueu les carxofes al vapor. Quan estan cuites i tendríssimes separeu els cols de les fulles. Les fulles mengeu-vos-les amb delit. Els cors reserveu-los per la coca.

4) Després dels 30 minuts de repòs enfarineu lleugerament una superfície i amb un corró aplaneu la massa i doneu-li forma de coca. Aquí en vam fer dues d'allargades.


5) Poseu les coques sobre un paper encerat en una safata de forn i col·loqueu-hi les verdures a sobre. Ha d'estar al forn durant aproximadament 30 minuts (a nosaltres ens va trigar una mica més) a 180 C (350 F).



D'aquí uns minuts em menjaré un tros de la que va sobrar per dinar! Nyaaaammm...

divendres, 6 de maig del 2011

Pastís de formatge amb base de galeta


Ahir va ser el meu aniversari i em vaig fer aquest magnífic pastís de formatge! Vaig fusionar dues receptes diferents (tot i que la idea tampoc és precisament nova) per tenir una base de galeta amb el pastís de formatge que jo sé que a mi m'agrada. Resulta que la gràcia que té per mi un pastís de formatge amb base de galeta és que tingui un gust similar a la meravella que és menjar-se una galeta maria amb un tros de formatge sec. És deliciós! I tot és gràcies al contrast dolç-salat. Doncs bé, la majoria de pastissos de formatge, tot i que estan bons, són dolços, i no s'hi nota gaire el gust del formatge. És bo, perquè les coses dolces estan bones, però no té aquell toc especial del contrast del gust del formatge amb la dolçor de la galeta. Vaig demanar a un parell de persones que què els semblaria un pastís de formatge que fos salat, amb base de galeta dolça, i em van dir que estava boja. Per tant, vaig decidir fer el pastís de formatge menys dolç que la recepta, i amb més formatge. Crec que va quedar força bo, però seguiré en la recerca del pastís de formatge amb el contrast de gustos ideal!

Ingredients:

Per la crosta de galeta
* 200 g galetes Maria (alguna vegada ho he provat amb galetes digestive i està moooolt bo)
* 120 g mantega

Pel pastís de formatge
* 4 ous
* 6 cullerades de sucre morè
* 500 g de Philadelphia (aproximadament)
* 4 iogurts (2 tasses)
*5 cullerades de farina de blat de moro (maicena)
* la pell d'una llimona ratllada
* panses (opcional)

Elaboració:

1) Per preparar la base de galeta (que per cert, és opcional, podeu fer el mateix pastís sense la base de galeta. En aquest cas recobriu el motlle amb una mica de mantega i espolvoregeu-hi farina) pulveritzeu les galetes (amb les mans, amb una mà de morter, el que tingueu a mà) i barregeu-les amb la mantega fosa. Aixafeu la massa que us queda a la base del motlle. Si voleu fer també les parets segurament haureu de preparar una mica més de barreja (depèn de la mida del motlle, clar). Val a dir que és una mica difícil d'enganxar en vertical, així que si realment voleu tenir galeta per les parets jo obtaria per un motlle gran i poc fondo.

2) Barregeu tots els ingredients pel pastís de formatge excepte les panses i barregeu-los amb el minipimer. Us quedarà una massa molt líquida.

3) Aboqueu la massa líquida al motlle on hi havíeu posat les galetes amb mantega. Poseu-ho al forn preescalfat a foc baix, uns 180 C (350 F).

4) Les panses són el moment més delicat. Resulta que si es posen al principi, cauen al fons. Si es posen al final es queden a sobre. L'ideal és que quedin en un punt mig. Per aconseguir-ho hi ha dues metodologies.

a) Comenceu a coure el pastís i quan estigui endurint-se, però no fet del tot tireu les panses. L'inconvenient d'aquest mètode és que heu d'obrir el forn, i aquest pastís és una mena de sufflé, i li va malament que el forn s'obri i es tanqui gaire (com podeu veure a la foto jo vaig intentar fer aquest pas però vaig tirar les panses massa tard i no em va quedar massa bé).

b) Agafeu les panses i remulleu-les en aigua durant una estona perquè s'hidratin. També les podeu remullar en licor si ho preferiu. Abans de posar el pastís al forn treieu-les de l'aigua i assequeu-les amb un drap net. Aleshores arrebosseu-les lleugerament en farina. Tireu-les a la massa líquida i no cauran a sota.

5) Deixeu el pastís al forn fins que estigui fet. Es torrarà una mica per dalt, però el senyal és quan en clavar un punxó aquest surt net. El meu va trigar uns 40 min però depèn del forn i de la forma del motlle, clar

Bon profit!

dilluns, 2 de maig del 2011

Pa integral de civada sense sal


Molt bé, ho admeto. És pa sense sal perquè em vaig oblidar de posar-hi sal. La qüestió és que es veu que el llevat s'inhibeix amb la sal, i tot i que jo m'esperava un pa aixafat (sempre surten més aixafats quan són integrals) va pujar fantàsticament i va quedar molt bé!! I tot perquè em vaig oblidar la sal. Així que no me n'he pogut estar de posar-lo a la masovera. És cert que es troba a faltar la sal en menjar-lo... i molt! Però per a tots aquells que el metge us ha dit que heu de menjar sense sal aquí teniu la recepta. I per cert, jo penso que al pa sense sal li van millor coses dolces que salades (es nota menys que no té sal!).

Aquest és una variant de la recepta del pa que no cal amassar. He seguit la mateixa recepta bàsica que al pa que no cal amassar d'olives i nous de la masovera.

Ingredients

1 tassa de farina integral (la compro a una botiga de productes locals en què tu mateix mols la farina pitjant un botó!)
2 tasses de farina blanca
1/4 de culleradeta de postre de llevat
2 cullerades soperes d'oli
1/2 tassa de flocs de civada
1 1/2 tasses d'aigua (sovint cal un rajolí més, però molt poquet!)
2 cullerades soperes de llavors de rosella

Elaboració

1) Escalfeu l'aigua que quedi tèbia (no cremant! Que mataríeu el llevat!) i hi barregeu el llevat.

2) Barregeu la resta d'ingredients secs. Afegiu l'aigua i l'oli i barregeu-ho tot amb una cullera de fusta.

3) Ho deixeu reposar, tapat amb un drap, tota la nit o fins que pugi. Jo aquesta vegada ho vaig deixar reposar les seves bones 18 h, però depèn de la temperatura.

4) Quan ja ha reposat tota la nit escampeu una mica de farina sobre el marbre i aboqueu-hi la massa. Serà molt enganxosa, més humida que les masses habituals de pà. Escampeu-hi una mica de farina per sobre (la justa perquè no se us enganxi la massa als dits) i aplaneu-la lleugerament al marbre. Tot seguit plegueu-la sobre sí mateixa portant les vores de la massa cap al centre. Doneu-li la volta i torneu a fer el mateix. Doneu-li la volta i mireu que quedi una forma més o menys definida, com una bola aixafada. Deixeu-la reposar al voltant d'1 h o 2 (depèn de la paciència que tingueu, jo he de confessar que normalment no en tinc gaire i ho enllesteixo amb 1/2 hora, però la teoria diu que es deixi reposar 2 h. També he de dir que no noto tanta diferència en deixar-ho reposar 2h o 1/2).

5) Preescalfeu el forn amb una cassola de ferro colat (aquí en diuen dutch ovens) o similar a dins a 230 C (450 F). És important que tingui tapa. La veritat és que he fet servir aquesta recepta amb cassoles de metall normal i corrents, o amb olles de vidre pyrex. El pà queda millor si el recipient conserva bé l'escalfor. Jo aquesta vegada he fer servir una cassola de fang amb tapa que vaig fer jo mateixa al crafts center de la universitat. Quina por que em feia que es trenqués!! Però tampoc tenia sentit no intentar-ho mai... així que ahir va ser el gran dia. Va resistir, i el pa va quedar esplèndid!


6) Quan el forn i el pot de dins ja està preescalfat poseu-hi la massa a dins. No us preocupeu si la massa us queda una mica abonyegada o si es desinfla una mica quan la traspasseu. És inevitable. Tapeu i poseu dins el forn. Cogueu 30 minuts a 230 C (450 F).

7) Quan hagin passat els 30 minuts treieu la tapa i cogueu 5 - 10 minuts o fins que quedi al vostre gust de torrat.

8) Deixeu-lo refredar en una reixa. Sí, deixeu-lo refredar abans de menjar!! Ja sé que és temptador, però està més bo si es deixa refredar...

Si el voleu fer amb sal, afegiu-hi 1 i 1/4 culleradetes de postre de sal.