dilluns, 21 de juny del 2010

Coca de Sant Joan


Per aquestes dates no pot faltar... la coca de Sant Joan! Aquesta és de pinyons farcida de crema. Que aprofiti! La recepta l'he tret del programa Dolça Catalunya de TV3.

Ingredients:

Per la massa mare:
- 120 g de farina
- 65 cc de llet
- 15 g de llevat (o una cullerada sopera del llevat en boletes que venen aquí)

Per la massa:
- 350 g de farina
- 75 g de sucre
- 40 g de mantega (a temperatura ambient)
- 3 ous
- Sal (uns 2 g)
- 6 g de coriandre en pols
- 6 g de matafaluga en pols

Pel massapà:
- 75 g de sucre llustre
- 75 g d'ametlla mòlta
- tres cullerades d'aigua

I a més a més:
- Crema pel farcit (per exemple, la Crema de la recepta de la masovera).
- Pinyons
- Sucre en gra
Elaboració:

1) Per fer la massa mare cal dissoldre el llevat en la llet. Quan estigui llest afegiu la farina i barregeu. Deixeu reposar la massa, coberta en un bol, durant 20 minuts. Ha de pujar.

2) Barregeu la farina, el sucre, la mantega, la sal, el coriandre i la matafaluga i els ous i treballeu-ho fins a obtenir una massa. Jo vaig haver d'afegir-hi unes gotetes d'aigua. Moooolt poqueta.


3) Incorporeu les dues masses.


4) Dividiu la massa en dos, i funyiu-la per obtenir dues boles amb la superfície brillant. Deixeu reposar 5 minuts.


5) Amb un corró esteneu les masses sobre una superfície enfarinada donant-los forma de coca. Que quedin més o menys iguals (si teniu un corró de veritat, perfecte. Si no, feu com nosaltres i feu servir una ampolla de vi!).


6) Unteu una safata de forn amb oli i poseu-hi una de les meitats de la coca a sobre. Repartiu la crema en aquesta meitat amb compte de deixar un marge a les vores per poder enganxar les dues capes.


7) Poseu l'altra meitat de la coca a sobre de la meitat que té la crema. Premeu les vores amb els dits per segellar.



8) Barregeu l'ametlla mòlta, el sucre llustre i l'aigua per fer el massapà. Pinteu la coca amb la barreja. Queda més bonic si no arribeu del tot fins a les vores, perquè quedi un marge fosc i torrat (és a dir, deixeu més vores de les que es veuen a la foto).


9) Poseu els pinyons sobre del massapà i espolvoregeu amb sucre en gra.


10) Es cou la coca al forn durant 20-25 minuts a 200 C (390 F). Si els pinyons no estan daurats podeu gratinar-los un momentet.


Bon profit i bona revetlla! I no oblideu que la crema és delicada. Tingueu la coca ben refrigerada!

dijous, 17 de juny del 2010

Pastís de maduixa, rhubarb i mató


Aquí a Oregon tenen una verdura interessant. Es diu Rhubarb. És com una bleda gran, amb un tronxo llarg i vermell (que és la part que es menja). Té un gust molt àcid que combina molt bé amb la dolçor de les maduixes. A més, és la primera verdura que creix als horts després de l'hivern, i coincideix amb les primeres maduixes. Per això és molt típic menjar "strawberrie rhubarb pie". Em va encantar la primera vegada que en vaig tastar, i com que és l'època he decidit fer-ne una. Vaig estar buscant per internet fins que vaig trobar una recepta que també portés mató (o riccota, com vulgueu dir-ne), tinc la impressió que els gustos han de combinar molt bé. No ha quedat molt bonica a la vista (i la meva càmera últimament no enfoca gaire bé) però està boníssima.

Ingredients:

Per la massa
- Una tassa de farina
- Quatre cullerades soperes de mantega
- 1/4 de cullerada de cafè de llevat químic
- 1/4 de cullerada de cafè de sal
- 3 cullerades soperes de llet
- 1 cullerada sopera de sucre

Pel farcit
- 2 tasses de rhubarb tallat en daus de 0.5 - 1 cm
- 2 tasses de maduixes
- 1/2 tassa de sucre
- 1 tassa de mató que podeu fer vosaltres mateixos seguint la recepta de mató a la llimona de la masovera
- 1 cullerada de cafè d'essència de vainilla líquida
- un pessic generós de nou moscada


Elaboració:

1) En un bol barregeu la farina, el sucre, el llevat i la sal. Afegiu la mantega freda que haureu tallat a trossets petits. Podeu usar el minipimer per barrejar-ho si ho voleu molt uniforme, però amb les mans ja anirà bé. Ha de quedar granulós, com si fos sorra.

2) Afegiu la llet fins a obtenir una massa. Si no teniu prou humitat podeu afegir-hi una mica d'aigua. De mica en mica, no us passessiu. Deixeu-ho reposar dins la nevera (cobert o s'assecarà) durant 30 minuts.

3) Talleu el rhubarb i espolvoregeu-lo amb 1/4 de tassa de sucre.


4) Talleu les maduixes i afegiu-les al bol amb el rhubarb. Cobriu-ho tot amb la resta del sucre.

5) En un altre bol barregeu la vainilla el mató i la nou moscada.

6) Cobriu una superfície amb una mica de farina i aplaneu la massa amb el corró fins a formar un cercle. Transferiu-la a una plata de forn.

7) Afegiu una capa de mató sobre la massa deixant una vora prou ampla com per tancar-la al final. Poseu-hi la mescla de maduixes i rhubarb a sobre. Veureu que les maduixes amb el sucre hauran deixat anar suc. Mireu de no afegir-lo o quedarà massa sucós.

8) Plegueu les vores de la massa i fiqueu al forn preescalfat a 200 C (400 F) durant 40 minuts. Deixeu refredar 10 minuts abans de menjar. Hi podeu espolvorejar sucre glas per sobre, quedarà més bonic.



NOTA: Jo vaig fer el pastís en un motlle en lloc d'una plata de forn. En coure's la maduixa i el rhubarb van deixar anar molt líquid, que es va quedar en el motlle i va fer que la massa quedés tota mullada (bona, però mullada). Per això la foto no ha quedat gaire resultona. Si ho feu en una plata segurament us quedarà tot més cruixent, però tingueu en compte que quedarà tota la plata empastifada. Prengueu precaucions!

divendres, 11 de juny del 2010

Reindling


Fa tres anys vaig tenir una companya de pis que era de Carinthia, Austria. Un dia ens va ensenyar a fer un pa dolç típic d'aquella zona que es diu Reindling (i no em pregunteu com es pronuncia). Em va encantar! Vaig perdre la recepta, però l'altre dia en vaig trobar una altra per fer reindling, i ha quedat molt semblant al que ella em va ensenyar. És bo, no excessivament dolç, i molt bonic.

Ingredients:

Per la massa:
- 500 g de farina
- 70 g de sucre
- 2 ous
- 150 ml de llet
- un cub (40 g ) de llevat (jo ho vaig substituir per dues cullerades de cafè del llevat que uso per fer pa. Quin embolic amb els tipus de llevat).
- 8 cullerades de mantega
- un pessic (generós) de sal.

Per dins:
- sucre
- canyella
- mantega
- panses

Elaboració:

1) Feu una muntanya amb la farina en un bol. Esmicoleu el llevat i afegiu dues culleradetes del sucre i la llet tèbia. Quan estigui dissolt incorporeu-ho a la farina. Barregeu amb una forquilla. Quedarà una massa densa i enganxosa. Si cal, afegiu més llet. Deixeu reposar fins que dobli el volum (en el meu cas 1 hora).

2) Afegiu els ous, el sucre i la mantega fosa a la massa. A mi la massa em va quedar massa líquida, així que vaig haver de posar-hi més farina. Va quedar una massa elàstica i no excessivament enganxosa, força manipulable. Deixeu reposar una altra vegada durant mitja horeta.

NOTA: Jo no recordo que la meva companya de pis deixés reposar la massa dues vegades, tot i que he trobat a internet més d'una recepta que ho fa així. Va ser una mica embolic fer-ho en dues tandes (primer la massa estava massa seca i vaig haver d'afegir més llet, després estava massa líquida i vaig haver d'afegir més farina...). La propera vegada em sembla que barrejaré tots els ingredients de cop i deixaré pujar la massa una sola vegada.

3) Amb un corró enfarinat esteneu la massa que quedi ben plana (sobre una superfície enfarinada). Més o menys uns 0.5-1 cm de gruix.

4) Pinteu la massa amb mantega fosa (jo ho vaig substituir per oli d'oliva i va quedar força bé!), i espolvoregeu-hi sucre, força canyella i les panses. La quantitat va a gustos. Com més sucre poseu, més dolç quedarà. Hi ha qui també hi posa nous.

5) Enrotlleu la massa sobre si mateixa fins que quedi un xurro ben llarg. Després cargoleu el xurro sobre si mateix i poseu-lo en una olla o motlle que pugui anar al forn (alt i d'uns 20 cm de diàmetre, diria jo).

6) Deixeu coure al forn durant 50 - 60 minuts a 180 C (350 F). Està fet quan en picar a la superfície sona a buit (o quan en clavar un punxó aquest surt net).

divendres, 4 de juny del 2010

Remenat d'espàrrecs i porro


Ingredients:

- Un manat d'espàrrecs
- Tres porros
- Xampinyons
- Cinc ous
- Sal
- Oli d'oliva

Elaboració:

1) Netegeu els porros i talleu-los fins. Talleu també els xampinyons a làmines, i els espàrrecs en tres trossos després de descartar les puntes dures.

2) En una paella amb una mica d'oli d'oliva sofregiu el porro. Que quedi tendre.

3) Quan el porro estigui gairebé fet afegiu-hi els espàrrecs i els xampinyons, que només necessitaran uns minuts per estar llestos. Salpebreu al gust.

4) Trenqueu els ous i poseu-los a la paella sense batre, com si fessiu un ou ferrat, però sobre de les verdures. Quan veieu que els ous estan mig quallats remeneu, i deixeu-ho una estona més, remenant de tant en tant fins que tot l'ou qualli. Una de les gràcies del remenat, jo crec, és que hi ha clara sola, rovell sol, i barreja. És per això que jo prefereixo que l'ou estigui mig quallat per començar a remenar. Si ho preferiu tot jut com una truita, remeneu des del principi.

Hi podeu afegir unes virutes de parmesà com a toc final. Acompanyeu amb pa torrat.

Calamars amb ceba


Sorprenentment fàcil i bo. És lent, però és difícil que quedi malament, tot i que pot quedar bo o mooolt bo. Jo de moment només he aconseguit que quedi bo, he de practicar més perquè la veritat és que eren molt diferents dels de la meva mare (els seus són mooolt bons, clar)!

Ingredients:

- Tres calamars grossos
- Quatre cebes grosses
- Un parell de cullerades de salsa de tomàquet (la vaig preparar fregint a foc lent tomàquet triturat en llauna, posant-hi un parell de cullerades de sucre, una miqueta de sal, una fulla de llorer, farigola, i oli d'oliva)
- Oli d'oliva
- Un raig de vi blanc

Elaboració:

1) Netegeu els calamars i talleu-los a rodanxes, tires o quadrats, el que us faci més gràcia. Talleu les cebes a la juliana.


2) Poseu els calamars a una cassola gran amb un raig d'oli d'oliva i sofregiu fins que perdin l'aigua.

3) Afegiu la ceba, amb una mica de sal. En principi heu de sofregir la ceba fins que quedi rossa. Hi ha molta ceba, però no patiu, que es reduirà molt.

El meu problema va ser que el tipus de cebes que vaig comprar eren molt sucoses. Van començar a deixar anar aigua, i em vaig quedar amb 10 cm d'aigua, així que res d'enrossir la ceba. Simplement, a fer xup xup a foc mitjà. Veureu que la ceba es desfà, deixant lloc a una salseta.


4) Al cap d'uns 40-50 minuts (aproximadament) de fer xup xup afegiu-hi dues cullerades de suc de tomàquet i un raig de vi blanc. Deixeu-ho reduir uns 15 minuts més, assegurant-vos que el calamar estigui ben tendre abans de treure-ho del foc. Si no ho està, deixeu-ho més estona!

Serviu-ho amb arròs blanc. Boníssim! (la foto no hi fa gens de justícia! Està per llepar-se'n els dits!)

Acompanyament de verdures al forn


En general aquest plat és un acompanyament, però a vegades jo també me'l menjo com a plat principal, perquè atipa i està bo. La part més laboriosa és tallar les verdures, però la resta és fàcil, poseu-ho al forn i avall! No cal ni dir-ho, sentiu-vos lliures de variar la recepta afegint o treient verdures al vostre gust!

Ingredients

- Sis pastanagues
- Quatre patates vermelles mitjanes
- Dues panotxes de blat de moro fresc (aquest estava tan cruixent i dolç que em vaig haver de reprimir per no menjar-me'l cru! Dit sigui de passada, el blat de moro fresc cru és un gran descobriment! Poseu-lo a amanides, o simplement devoreu-lo sol!)
- Romaní, sal i pebre al gust
- Oli d'oliva

Elaboració

1) Talleu les patates i les pastanagues a daus, i separeu el blat de moro de la panotxa amb un ganivet esmolat. Poseu-ho tot en un bol gros.


2) Afegiu-hi oli d'oliva, sal, romaní i pebre al gust. Com que és dins un bol podeu remenar-ho amb comoditat i mirar que quedi homogeni.

3) Poseu els ingredients en una safata de forn, i fiqueu-ho al forn preescalfat a 450 F (uns 225 C). Idealment les verdures no haurien de quedar amuntegades (perquè aleshores en lloc de rostir-les les faríeu al vapor). Per tant, useu una plata de forn que sigui suficientment grossa.


4) Al cap d'uns deu minuts treieu la plata del forn, remeneu, i torneu a ficar la plata al forn. Aneu controlant i treieu-lo quan totes les verdures estiguin fetes. Un comentari: la pastanaga triga més a fer-se que la patata, així que podeu provar de posar les pastanagues en primer lloc i després afegir la resta. Jo ho faré la propera vegada, perquè val la pena que les pastanagues estiguin cuites del tot, són delicionses. De tota manera depèn una mica de la patata, així que tampoc us hi capfiqueu gaire.

Ho podeu cuinar per exemple, com a acompanyament del llom marinat a la taronja!

Llom de porc marinat a la taronja


A la masovera ja tenim una recepta de llom a la taronja. Malgrat això, el meu company de pis va preparar aquesta recepta, que és una mica diferent, i estava per llepar-se'n els dits! Així que, tot i que està repetida, i que jo no vaig fer de xef sinó d'ajudant, he pensat que val la pena posar-la a la masovera! És molt fàcil, i gustós.

Ingredients:

- 5 talls de llom de porc
- suc de taronja (suficient per poder cobrir el llom)
- alls tendres (aquests eren de l'hort dels pares del meu company de pis!)
- un raig d'oli d'oliva
- espècies al gust: pebre, farigola, romaní, orenga...
- sal

Elaboració:

1) Talleu els alls tendres petits, i afegiu-los al suc de taronja junt amb l'oli, les espècies, i la sal. Cobriu el llom amb el suc i deixeu reposar durant aproximadament una hora. Nosaltres ho vam fer usant una bossa zip.


2) Agafeu una paella amb el cul pesant i poseu-la al foc. Cogueu el porc (descarteu el suc de taronja), vigilant de no fer-lo massa!


Ja està acabat! No oblideu la salseta que queda a la paella, que és una barreja del suc que ha deixat la carn amb una mica de suc de taronja. Està boníssima! Com a acompanyament podeu fer, per exemple, unes verdures al forn.