Risotto amb ceps (Boletus edulis)

Aquesta és una recepta de la meva mare. Jo no l'he tastada però estic seguríssima que li va quedar fantàstic. Primer, perquè m'ho va dir. Segon, perquè mireu la pinta que fa... i tercer perquè tot li queda fantàstic! Si hi ha una recepta de què us en podeu refiar a la masovera... és aquesta!

Ingredients:

* 300 g d'arròs rodó tipus "arborio" (especialitat italiana que es troba al super) o "bomba", que també va bé.

* 200 g de ceps deshidratats “boletus edulis”.

* 200 g de xampinyons frescos tallats a làmines fines.

* 1 Ceba gran.

* 1 vaset de vi dolç, millor blanc (Oporto va bé).

* 50 g de formatge ratllat tipus parmesà.

* Brou de verdures (amb una mica de pollastre també).

* Oli d’oliva.

* Mantega.

* Pebre negre i sal ( la sal la poseu al gust però penseu que el formatge i el brou són salats).

* Julivert trinxat.

Elaboració:

1) Unes hores abans de començar, poseu els ceps deshidratats a remullar en aigua. Poseu-hi la quantitat justa perquè el suc quedi més concentrat ja que aquest líquid es farà servir per l'arròs.

2) Feu també un brou lleuger amb verduretes típiques (ceba, porro, pastanaga, api i unes aletes de pollastre). Millor que estigui concentrat.

3) Useu una cassola gran, millor amb fons gruixut i antiadherent amb oli tot just cobrint el fons. Poseu a confitar la ceba, a foc suau, que quedi cuita i transparent.

4) Tireu tot l’arròs i remeneu, que vagi absorbint l’oli. Tireu també el vaset de vi i el pebre negre, tot al gust, i que també ho vagi absorbint.

5) Afegiu ara els xampinyons frescos. Afegiu també els ceps remullats molt ben escorreguts i remeneu.

6) Quan veieu que aquesta barreja es comença a quedar seca heu de tirar de forma alternativa un cullerot de brou de verdures i un cullerot de brou dels ceps. Cada vegada remeneu fins que l’arròs l’hagi absorbit abans de tirar el següent. A foc moderat però alegre. En total l’arròs hauria de coure uns 20 minuts, igual que qualsevol arròs.

7) Un moment abans de quan penseu que ja està fet, (el gra ha d'estar rodó i tancat però cuit), retireu-lo del foc i afegiu un trosset o dos de mantega i tot el formatge. Aquest arròs no queda solt sinó cremós. Per decorar al moment de servir, se li pot tirar per sobre julivert trinxat.

Mengeu immediatament!

Pa de pessic de carbassó

Després de fer crema i més crema i més crema de carbassó amb el munt de carbassons immensos que obtinc de les meves dues carbassoneres, vaig decidir variar una mica. La crema de carbassó està deliciosa, però en tinc el congelador ple! Vaig decidir-me per un pa de pessic de carbassó. Aquí li'n diuen zucchini bread, però de pà no en té res. És com un pà de pessic molt humit, perquè porta carbassó. Vaig adaptar aquesta recepta d'un blog que vaig trobar per internet (bàsicament li vaig posar farina integral, menys sucre, més carbassó, i li vaig afegir les nous). És una recepta molt fàcil, el més entretingut és ratllar i exprémer el carbassó. He perdut el link d'on vaig treure la recepta original, si el sabés posaria la referència.

Ingredients:

3 tasses de carbassó ratllat

1 i 1/2 tasses de farina blanca

1 i 1/2 tasses de farina integral

1 tassa de sucre

1 tassa d'oli

3 ous

1 culleradeta de cafè d'essència de vainilla

1 culleradeta de cafè de canyella mòlta

1 culleradeta de cafè de sal

1 culleradeta de cafè de llevat químic

1/2 culleradeta de cafè de bicarbonat

1 grapat de nous trencades a trossets (amb els dits ja va bé)

Elaboració:

1) Ratlleu el carbassó, amb la pell inclosa, com si fos una pastanaga. Si el carbassó és gegant (com el meu) i té llavors, treieu-li les llavors. Poseu la ratlladura en un colador, i el colador dins un bol. Amb les mans netes (o amb una cullera, si sou més fins, però no va tan bé) premeu el carbassó ratllat contra el fons del colador. Veureu que deixa anar un líquid verd. Expremeu-ne tant com pogueu perquè el carbassó perdi l'aigua o el pa de pessic quedaria molt humit. L'aigua jo la vaig guardar a la nevera i avui l'usaré per fer un suc de llimona. Ja us diré el què.

2) Preescalfeu el forn a 190 C (375 F). Unteu un motlle gros o dos de petits amb oli o mantega i espolvoregeu-hi farina.

3) En un bol gran barregeu els ous, l'oli, l'essència de vainilla i el carbassó. Afegiu-hi el sucre i barregeu bé fins que quedi més o menys homogeni (excepte pel carbassó, clar)

4) Afegiu les farines, el llevat químic, el bicarbonat, la sal i la canyella i acabeu-ho de barrejar tot.

5) Poseu la massa en el motlle (o motlles), i poseu-ho al forn a coure durant una hora a 190 C (325 F). Estarà llest quan en clavar-hi un punxó aquest surti net!

Boníssim!!

Xips de carbassó deshidratat

Sí, ho heu endevinat! El meu hort té molts més carbassons dels que em puc menjar. I a sobre, com que trigo en agafar-los mentre penso en què en faré, es fan més grossos! Així que veureu aquests dies unes quantes receptes de carbassó. Aquesta és força original, el resultat m'agrada molt, i és un bon substitut per patates fregides.

Ingredients:

Carbassó

Oli d'oliva

Sal

Equipament:

Un deshidratador. Ja us he parlat dels deshidratadors anteriorment, oi? És una màquina que consta d'unes safates per on fa córrer aire calent (entre 40 i 60 graus C), i desseca les fruites i verdures que hi posis lentament. És l'aparell que també uso per fer iogurt. Suposo que també podríeu usar el forn (si és que té aquestes temperatures tan baixes) o assecar-los al sol si teniu un bon lloc on esposar-los.

Elaboració:

1) Talleu el carbassó en làmines tan fines com pogueu. Si teniu una mandolina benvinguda sigui, però jo vaig fer els de la foto amb un ganivet ben esmolat, intentant que el gruix fos d'aproximadament un mil·limetre o dos.

2) Poseu el carbassó en un bol i afegiu-hi oli d'oliva i sal de manera que quedi més o menys uniformement repartit. No cal posar-ne molt, només que estigui untat. És una mica difícil perquè els talls de carbassó són plans i prims, així que jo ho vaig fer en tongades.

3) Poseu el carbassó a sobre les safates vigilant que no se superposin les làmines, perquè aleshores queden soldades les dues peces

4) Deixeu-ho tota la nit a 45 C (jo he aprofitat que estava fent iogurt alhora, i per això he usat aquesta temperatura. Però també ho podeu posar a 50 o 55 C.

Queden cruixents i saladets, com si fos una patata fregida. Si preferiu la versió light podeu suprimir l'oli, no queden tan gustosos, però també estan molt bons.

Quesadillas

Aquí el menjar mexicà està per tot arreu. No és que a Barcelona no n'hi hagi, però la quantitat i la popularitat d'aquests restaurants no és comparable! Quan vaig arribar vaig haver d'aprendre què eren els burritos, les enchiladas, les quesadillas, i un munt de coses més que encara no domino gaire. Avui us posaré la recepta per fer quesadillas. Molt bones, tot i que pel meu gust es triga una mica massa a fer, tenint en compte que no sembla un plat gaire complicat. Aquí ho teniu:

Ingredients:

* 2/3 de tassa de blat de moro (congelat o fresc)

* 2/3 de tassa de ceba vermella tallada petita

* 2 culleradetes d'all tallat petit

* 1 culleradeta de chili en pols

* 2/3 de tassa de mongetes negres (en llauna ja va bé, tot i que si les bulliu vosaltres quedaran més bones, clar)

* 1/4 de tassa de suc de llima

* sal gruixuda (kosher), però jo no en tenia i en vaig fer servir de normal

* "tortillas" mexicanes, que són aquests pans plans i rodons. Han de ser d'una mida consistent amb la vostra paella. Que hi càpiguen a dins.

* 1 i 1/3 tasses de formatge ratllat. Aquí usen un formatge que es diu pepper Jack. És un d'aquests formatges que ve en blocs, però a més té pebrot picant per dins, i és força picant. La veritat és que aquest formatge no matava gaire, la propera vegada experimentaré i en provaré algun altre.

* oli

Elaboració:

1) Escalfeu una paella antiadherent sense oli, i quan estigui calenta poseu-hi el blat de moro. Remeneu de tant en tant i cogueu-los fins que s'enrosseixin i comencin a petar una mica. No us preocupeu que no fareu crispetes, però sí que fan pop pop. Quan estigui fet poseu-lo en un bol.

2) Ara poseu una mica d'oli a la paella i poseu-hi la ceba fins que quedi toveta. Després afegiu l'all i el chili en pols fins que comenci a fer olor, aproximadament un minut. Finalment afegiu les mongetes, simplement per escalfar-les. Afegiu el blat de moro que havíeu reservat i barregeu-ho tot. Aixafeu les mongetes una mica amb una cullera perquè s'obrin. I poseu tota la barreja en un bol.

3) Netegeu la paella (amb una mica de paper de cuina) i torneu a escalfar-la. Ara poseu-hi una tortilla i torreu-la fins que quedi toveta i s'infli una mica per les vores. Gireu-la i feu el mateix fins que agafi una mica de color. Serà més o menys un parell de minuts per cada banda.

4) Agafeu la tortilla i poseu-la en una fusta de tallar o una superfície que us vagi bé. Poseu-hi la quantitat que us sembli bé de la barreja de mongetes i blat de moro, i formatge ratllat a una meitat de la tortilla. Plegueu la meitat que està buida de manera que us quedi una mitja lluna, i feu una mica de pressió perquè quedi ben plegada. Amb un pinzell escampeu oli per la superfície i poseu-hi un pessic de sal. Reserveu i torneu a repetir tantes vegades com vulgueu (per aquestes quantitats us sortiran més o menys 4 o 5 quesadillas.

5) Quan les tingueu totes fetes poseu dues quesadillas a la paella amb la cara on heu posat l'oli cap a vall. Tingueu-les així un minut o dos fins que quedin cruixents i agafin color. Amb el pinzell poseu oli i sal a l'altra cara i gireu-les perquè es torrin per la segona cara.

Talleu les quesadillas per la meitat i serviu!

Melmelada de maduixa

Fa unes setmanes vam anar a buscar maduixes. En vam recollir 3 quilos! Com que eren maduixes primerenques i aquesta primavera ha estat horriblement humida i ennuvolada les maduixes no eren gaire dolces. Vam decidir fer-ne melmelada. Ha estat la meva primera vegada, així que espero provar receptes diferents en els mesos que vinguin. Us ho faré saber! Aquesta recepta que he usat és molt bàsica, i podeu canviar les maduixes pràcticament per qualsevol fruita.

Ingredients:

Maduixes pelades i netes

La meitat del pes de maduixes en sucre

1 llimona per cada quilo de fruita

Elaboració

1) Cobriu les maduixes pelades, tallades a trossets i netes amb una capa de sucre (més o menys la meitat del que necessiteu per la recepta) i deixeu reposar una horeta. Veureu que les maduixes comencen a deixar aigua.

2) Poseu les maduixes amb el seu suc i la resta del sucre en una cassola i el suc de la llimona. Deixeu coure a foc lent, remenant sovint perquè no se us enganxi.


Veureu que les maduixes deixen anar aigua de seguida, no caldrà que n'afegiu gens. Aquí teniu una foto de les maduixes surant en l'aigua que elles mateixes han deixat anar:

Heu de remenar fins que veieu que té una textura una mica més líquida que la textura de melmelada (s'endureix en refredar-se). En principi un mètode per veure si la melmelada està al punt consisteix en posar un plat a la nevera fins que quedi ben fred. Agafeu una gota de la vostra melmelada i poseu'la al plat. Com que només és una gota en quedar en contacte amb el plat fred es refredarà de seguida. Inclineu el plat i feu lliscar la gota, i podreu veure si està al punt. A nosaltres ens va costar dues hores ben bones. Aquesta és més o menys la pinta que tenia la melmelada abans de posar-la als pots.

Si voleu podeu triturar les maduixes abans de posar la melmelada en pots. A mi m'agrada trobar-me els trossos (que d'altra banda s'havien reduit molt), així que no ho vaig fer.

3) Una estona abans de quan calculeu que la melmelada estarà llesta ompliu una cassola amb aigua i poseu-hi els pots (tapes incloses) que usareu per la melmelada. Feu-los bullir molt lentament.

4) Quan la melmelada estigui llesta treieu els pots de l'aigua, poseu la melmelada dins el pot deixant uns 2 cm de marge, i tapeu-los amb la tapa. Torneu a posar els pots (ara plens) dins l'aigua i bulliu-los uns 10 minuts.

Cal a dir que aquesta és la manera engorrosa de fer aquest procés. He llegit que els pots es poden esteril·litzar al rentaplats (però jo no en tinc) i que enlloc de bullir els pots plens al bany maria es pot simplement omplir el pot amb melmelada fins que quedi ben arran, tapar-los, i guardar-los cap per vall. La propera vegada provaré aquest altre mètode, a veure si va bé.

Que vagi de gust! Quan obriu un dels pots, això sí, conserveu-lo a la nevera. He de dir que la recepta porta mooolt de sucre, i que en el procés de fer la melmelada pensava que quedaria immenjable de tan dolça, però que un cop feta, com que només es tracta de posar-se una mica de melmelada a la torrada té una dolçor similar que la melmelada de la botiga i està boníssima. Aquí teniu una foto de la melmelada sobre d'un parell de llesques de pa que no cal amassar de la masovera.

Iogurt

Ja sé que tothom ho diu a les seves receptes de iogurt, però no em puc estar de dir-ho jo també. Fer iogurt és sorprenentment fàcil! A més a més, jo m'esperava obtenir un producte d'una mica menys qualitat que el de la botiga... totes les receptes diuen que el iogurt surt més tou que el que es compra. Bé, potser una miqueeeeeeta menys consistent que el iogurt comprat, però la diferència és tan poca que m'ha semblat miraculós! Es triga més o menys una hora i mitja a fer tot el procés, tot i que una bona part d'aquest temps és simplement esperar i podeu fer altres coses. Jo començo a les 9:30 del vespre. Així a les 11 el poso a reposar i l'endemà a les 7 del matí quan em llevo tinc el iogurt llest.

Ingredients:

- 2 l de llet

- 4 cullerades de iogurt (una cullerada per cada mig litre)

Utensilis:

* Un termòmetre

* Una cassola de fondo pesant

* Algun lloc calentó on deixar el iogurt durant tota la nit. Pot ser el forn amb el llum encès, o una nevereta plena de paper de diari i mantes per conservar l'escalfor... jo utilitzo un "dehydrator", deshidratador, un aparell que es pot usar per assecar fruites i verdures però que també serveix per fer iogurt perquè manté una temperatura constant. També podeu comprar una iogurtera, clar.

Elaboració:

1) Poseu la llet a la cassola i escalfeu-la fins a 85 C (180 F). La llet està a prop del bull però no hi ha arribat encara. Aneu remenant de tant en tant.

2) Apagueu el foc i deixeu refredar la llet fins a 45 C (115 F). Amb 2 litres de llet aquest pas a mi em triga exactament 40 minuts. Em poso una alarma i vaig a fer altres coses.

3) En un bol petit dissoleu les 4 cullerades de iogurt en una mica de llet (de la que heu bullit) fins que quedi líquid i ben dissolt. Aboqueu la barreja a la resta de la llet i remeneu bé.

4) Poseu la llet en els pots que vulgueu. Tingueu en compte que el volum no canvia, és a dir, que acabareu amb el mateix volum de iogurt que de llet.

5) Deixeu el iogurt en un lloc calentó durant tota la nit (unes 8 hores aproximadament). És molt important no tocar el iogurt mentre fermenta, es veu que als bacteris que fan el iogurt no els agrada el moviment. En principi la temperatura s'hauria de mantenir a 45 C (115 F). Com ja he dit en parlar dels utensilis necessaris hi ha diverses maneres d'aconseguir-ho. Amb el sol de juliol i agost de Barcelona estic segura que si deixeu el iogurt al balcó a ple sol i aneu a treballar n'hi haurà més que prou i que tindreu el iogurt a punt quan torneu al vespre! Aquí not tenim la sort de tenir un sol així. Núvols i més núvols!

6) Guardeu el iogurt a la nevera i recordeu de guardar les últimes cullerades de iogurt per fer la propera tongada!

Mandonguilles

Ho sé, ho sé, és trist que hagi d'aprendre com fer mandonguilles aquí gràcies a un llibre que es diu "Cooking in Spain" (de Janet Mendel). Però així és com ha passat! I és la segona recepta que faig d'aquest llibre i de moment n'estic molt contenta. De calories aquest plat no en té poques, però clar, està boníssim. Aconsello acompanyar les mandonguilles amb arròs blanc bullit. La recepta original era la meitat del que us poso aquí. La vam doblar perquè vam congelar-ne una part, per aquells dies que no tens temps o ganes de cuinar el dinar pel dia següent... Però podeu fer-ne només la meitat, per descomptat. Ah! La carn la vam comprar local i feliç, clar...

Ingredients:

mig quilo de carn de vedella

mig quilo de carn de porc

2 llesques de pa sec

2 ous

1 culleradeta de cafè de sal

1/4 de tassa de julivert picat fi

1/2 tassa de ceba tallada ben fina

pebre negre mòlt
nou moscada
farina
oli d'oliva
una mica de llet (per estovar el pa sec)

I per la picada
50 ametlles
2 llesques de pa
2 grans d'all

una tassa de vi blanc

1 llesca de pa sec

oli d'oliva (unes sis cullerades)
10 grans de pebre negre
2 claus
1 culleradeta de cafè de sal
mig litre d'aigua o brou.

Elaboració:

1) cobriu dues llesques de pa sec en llet (o aigua) perquè s'estovi

2) Barregeu els dos tipus de carn, el pa remullat, la ceba, julivert, sal, pebre i els ous batuts. Barregeu bé amb una cullera de fusta o amb les mans fins que sigui homogeni.

3) Feu boletes amb la barreja i arrebosseu-les amb farina.

4) Fregiu les mandonguilles en oli fins que quedin rosses per tots costats. Treieu de l'oli i reserveu-les.

5) Fregiu les ametlles, la resta del pa i l'all en el mateix oli. Pesqueu la barreja i amb un morter o amb l'un dos tres tritureu-ho tot junt amb els grans de pebre, el clau i la sal. Finalment afegiu-hi el vi fins que quedi una salseta fina.

6) Torneu a posar la salsa d'ametlles en la cassola amb l'oli i afegiu-hi l'aigua (o el brou) . Que faci xup xup uns minuts.

7) Afegiu les mandonguilles i feu-ho bullir uns 25 minuts a foc lent. Afegiu-hi més aigua si fa falta. Aquesta és la pinta que feia el plat tot just barrejar els ingredients. Al cap de 25 minuts va reduir i va quedar com la foto del principi.

Bon profit!

Pastís de pastanaga

Fa temps hi havia pocs anys hi havia un restaurant prop d'hospital clínic que es deia La paninoteca. M'encantava! I jo i les meves amigues hi anàvem molt sovint. Una de les coses que més m'agradava de la paninoteca era el seu pastís de pastanaga i coco. Era boníssim! El que us poso aquí és molt diferent del de la paninoteca, però el va fer una companya meva fa poc, i està boníssim també.

Ingredients

Pel pastís:
1 1/2 tassa de pastanagues ratllades (unes 3 o 4 pastanagues grans)
3/4 tasses de trossos de pinya (també hi podeu posar pomes)
3/4 tasses de panses
3/4 tasses d'oli de girassol (però segur que oli d'oliva seria millor)
1 1/2 tasses de sucre (o 3/4 de tassa de mel)
2 ous
1 1/2 culleradetes de vainilla
3/4 de tassa de nous
1 1/2 tasses de farina integral
1 1/2 culleradetes de canyella
3/4 culleradetes de nou moscada
1 1/2 culleradetes de llevat químic (per exemple royal)

Per la cobertura:

formatge d'untar tipus philadelphia (depenent de la geometria del vostre pastís en necessitareu més o menys)

mel (al gust)

essència de vainilla (també al gust)

Elaboració

1) Barregeu tots els ingredients.

2) Poseu en un motlle (segons el que em va dir la meva amiga amb aquesta quantitat li surten dos pastissos. Com que no ho he provat no us ho puc assegurar. Tingueu més d'un motlle a mà per si de cas).

3) Poseu al forn a 175 C (350 F). En principi està fet quan en prémer suaument al centre torna a la seva posició original (uns 30-40 minuts).

4) El recobriment es fa barrejant formatge per untar amb la mel i l'essència de vainilla. A més el de la foto té trossets de pinya i pètals de flors.

Que vagi de gust!

Galetes de mantega d'aniversari

Divendres passat va ser l'aniversari d'un company i la seva dona li va preparar una festa sorpresa. Vaig fer aquestes galetes per felicitar-lo. Estan delicioses. La recepta mare la vaig treure de Cuina per llaminers, però la vaig canviar una mica.

Ingredients

220 g de mantega a temperatura ambient
375 g de farina blanca
80 g de sucre llustre
80 g de sucre
un pessic de sal

Elaboració

1) Remenar la mantega fins a aconseguir una pasta cremosa (punt de pomada). Per què això passi és molt important que la mantega estigui a temperatura ambient (deixeu-la fora de la nevera unes hores abans de començar).

2) Afegir el sucre llustre i remenar. Afegir la resta del sucre i remenar. Afegir el pessic de sal.

3) Incorporar la farina de mica en mica fins que tenim una massa consistent i que no s'enganxa.

4) Deixeu reposar la massa a la nevera durant almenys una hora. L'objectiu és que la massa es refredi, perquè és molt més fàcil de treballar quan està freda.

5) Amb l'ajuda de paper encerat i el corró extendre la massa fins que tingui més o menys mig centímetre. Talleu la massa amb motlles o amb un ganivet amb la forma que volgueu. Jo vaig fer lletres. Amb les restes de massa feu una altra bola, deixeu-la refredar, i torneu a fer el mateix procediment fins que no us quedi massa.





6) Poseu en una plata de forn amb paper encerat (del tipus que pot anar al forn) i tingueu al forn durant 10 minuts a 375 F (180 C).





Si voleu podeu barrejar altres coses a la massa, com ara canyella, o xocolata, o pell de llimona...

Raves en vinagre

Aquesta és una d'aquestes receptes que no és ben bé una recepta. És una manera de menjar raves i evitar que siguin picants! Els meus raves, a més, eren de l'hort i... diguem que estaven una mica durs i estellosos. D'aquesta manera van millorar bastant.

Ingredients

Raves
Oli d'oliva
Vinagre de mòdena
un polsim de sal
romaní (sobretot pel color)

Elaboració

1) Talleu els raves en quarts

2) En un recipient petit poseu tots els raves i la resta d'ingredients fins a cobrir-los.

3) Deixeu-los marinar durant unes hores abans de menjar.

Els podeu menjar directament, o posar-los en una amanida i usal l'oli i vinagre com a vinagreta.