Sopa de carbassa / puré de carbassa

El meu hort ha produït un munt de carbasses! S'ha de dir que la meva companya de pis ha estat la directora de l'operació. Però ara tinc un munt de carbasses de totes formes i colors. La setmana passada vaig cuinar-ne una d'elles, la primera que cuino d'aquesta varietat. Per què a Barcelona només hi ha dos tipus de carbasses quan aquí n'hi ha tantes que no te les pots acabar? És impressionant. Entres a qualsevol super, i hi ha un munt de carbasses de totes formes, mides i colors. M'encanta!!

Ingredients:

* Una carbassa (ho sento, no sé de quin tipus. Era de la mida d'un meló rodó, de color verd fosc per fora, i amb un forat per les llavors molt petit. Miraré de buscar-ne el nom i si el trobo el poso aquí!)

* Una patata gran, o dues mitjanes

* Llet

* Sal i pebre

* Nou moscada

* Una cullerada de mantega

* Una cullerada de sucre (opcional)

Elaboració:

1) Coure la carbassa. La majoria de receptes que he vist bullen la carbassa. Jo prefereixo fer-la al forn, perquè m'estalvia el pelar-la. Pelar una carbassa crua sempre em dóna la sensació que m'acabaré tallant un dit. Per coure-la al forn simplement rento amb aigua la pell de la carbassa, i la tallo en dues meitats. Amb una cullera trec les llavors. Poso la carbassa cap per avall en una plata de forn. Podeu posar una mica d'oli a la plata, si voleu, per evitar que s'enganxi, però jo normalment no faig ni això. Poseu-la al forn preescalfat a uns 250 C (entre 450 i 500 F) fins que estigui cuita. Depenent de la mida de la carbassa triga entre 45 min i una hora.

2) Quan la carbassa estigui feta (en punxar amb una forquilla noteu que la polpa està tova) treieu-la del forn i deixeu-la refredar uns minuts. Quan més o menys la pogueu tocar, peleu-la. Amb el tipus de carbassa que vaig fer servir jo la pell va quedar tota fina i tova, i amb els dits la vaig estirar de la superfície de la carbassa molt fàcilment. Si la vostra pell queda més dura o encartronada simplement gireu la carbassa cap per amunt (amb el forat mirant al sostre) i amb una cullera agafeu tota la carn tova de la carbassa i poseu-la en un bol.

2) Peleu i bulliu les patates amb una mica de sal.

3) En un bol gros poseu-hi la carbassa, les patates i la mantega. Com que tot està encara força calent la mantega es desfarà de seguida. Amb el minipimer bateu la barreja fins que quedi fina (si us agraden els grumolls, com a mi, podeu simplement aixafar-ho tot amb una forquilla).

4) Afegiu-hi llet i remeneu. Aneu afegint fins a trobar la textura que us agradi. Normalment a les receptes que he vist s'hi afegeix aigua de la cocció per fer la barreja més líquida i al final s'hi afegeix una mica de crema de llet o un formatget per donar-hi gust. Jo el que faig és simplement afegir-hi llet, perquè la tinc més a mà i trobo que el gust hi combina molt bé. Tendeixo a no afegir-hi aigua perquè m'agrada més la textura de puré que la de sopa. Però vosaltres mateixos, poseu-hi les quantitats d'aigua i de llet que volgueu.

5) Salpebreu i afegiu-hi una mica de nou moscada. Opcionalment podeu afegir-hi una cullerada de sucre. El puntet dolç amb la carbassa m'agrada molt.

Ara mateix em disposo a atacar el bol de la foto. Nyam!

Pomes deshidratades

Ja us havia comentat que és època de pomes, i per aquí ens surten pomes per les orelles. Especialment perquè a la casa que llogo hi ha una pomera enorme amb un munt de pomes, i els meus companys de pis no hi estan interessats perquè té algun cuc aquí i allà. Són pomes bones, però no acaben de ser cruixents i dolces, així que he hagut de ser imaginativa per no desaprofitar tot aquest munt de fruita. Una de les últimes receptes de la masovera ha estat pastís de poma, boníssim! Però no puc utilitzar totes les pomes de la pomera fent pastís de poma, clar... la meva manera preferida de preservar pomes és deshidratant-les!

Ingredients:
Pomes. Tantes com vulgueu. I ja està!

Utensilis:
-Un deshidratador. Ja us he parlat d'aquests aparells en la recepta del iogurt o dels xips de carbassó. El meu ús preferit pel deshidratador és deshidratar pomes! Però també ho podeu fer amb el forn de casa si us permet mantenir temperatures baixes (d'uns 57 C, 135 F) i fa córrer l'aire.
- Una mandolina: no és absolutament necessària, podeu fer servir un ganivet. Però fa la feina més ràpida i les làmines queden més homogènies
- Hi ha uns estris de cuina que són cilíndrics i serveixen per treure els cors de les pomes fàcilment. Tampoc són absolutament necessaris, però si heu de treure el cor de moltes pomes (com em va passar a mi) van bé. Això sí, van bé quan les pomes són sanes. Si les heu d'obrir per tots costats per treure cucs (com també em va passar a mi) perd una mica la gràcia.

Elaboració:

- Treieu el cor a les pomes. Si voleu peleu-les, però no cal.

- Talleu les pomes a làmines fines (d'uns 2 o 3 mm).

- Poseu les pomes al deshidratador a 57 C (135F) fins que perdin l'aigua. Si les deixeu molta estona (tota la nit, per exemple) acabaran cruixents. Si no les deixeu tanta estona (4 horetes) simplement s'assecaran i quedaran més o menys de la consistència d'un tros de pell. Tant d'una manera com de l'altra es conserven durant mesos i mesos. Guardeu-los en un recipient hermètic un cop s'hagin refredat.

Són una manera molt còmoda de dur fruita per picar amunt i avall. No pesa, no fa soroll quan en menges, i no es fa malbé.

Sopa amb pilota

Volia fer escudella i vaig començar a mirar receptes d'escudella i carn d'olla per internet... vaig adonar-me que és un plat que es fa per Nadal per alguna cosa. Porta un munt de carn! A veure qui n'hi posa més! Jo no tenia ni ganes de gastar-me tants diners ni necessitat de fer una cosa tan potent, però sí que em venia de gust la pilota. Així que simplement vaig fer sopa amb pilota, i d'aquí el nom de la recepta d'avui. Us poso aquí el que vaig fer jo, però hi ha tantes variacions possibles com cuines!

Ingredients
Pel brou:
- Un os de vedella
- Ossos de porc
- un nap
- Una xirivia
- Mitja col
- Tres pastanagues grosses
- Quatre troncs d'api
- Sal

Per la sopa:
- Una tassa de cigrons
- Una tassa de fideus de cabell d'àngel

Per la pilota (amb aquestes quantitats van sortir dues pilotes grosses. Podeu partir les quantitats per la meitat):
- 250 g de carn de vedella picada
- 250 g de carn de porc picada
- 2 cullerades de farina de galeta
- 1 gra d'all picat ben fi
- 2 ous
- sal
- farina
- a més hi ha qui hi posa pinyons i julivert, però jo em vaig trobar que no tenia ni de l'un ni de l'altre.

Elaboració:

1) El dia abans poseu els cigrons en remull

2) Agafeu l'olla més grossa que tingueu (la meva crec que és de 12 litres) i poseu-hi tots els ingredients del brou. Han d'estar nets, però no cal que els talleu a trossos.

3) Quan comença a bullir deixa anar escuma. La podeu treure amb una cullera. Tot plegat ha de bullir de 3 a 4 hores, a foc lent. Si ho feu bullir massa ràpid s'evaporarà massa aigua i us quedareu sense brou! Quan ja estigui gairebé acabat salpebreu al gust.

4) Passeu el contingut de l'olla per un colador per separar el brou de les verdures i la carn. Reserveu la carn i les verdures que vulgueu menjar-vos i llenceu la resta. En aquest moment, si heu fet més brou del que voleu menjar-vos, podeu congelar-ne. Jo en vaig congelar més o menys la meitat.

5) Poseu el brou a bullir de nou amb els cigrons.

6) Barregeu les carns picades, la farina de galeta, els ous i l'all. Si no heu fet servir carn de botifarra per la pilota, salpebreu la barreja. Feu-ne dues pilotes grans (o moltes de petites, com preferiu) i enfarineu-les.

7) Quan els cigrons portin més o menys un quart d'hora bullint poseu-hi la pilota. Bulli-la més o menys durant 30 minuts.

8) Cinc minuts abans de servir (o els minuts que digui el paquet) feu bullir els fideus.

Ve molt de gust ara que comencen els dies freds!

Pastís de poma americà: apple pie

Ha arribat la tardor i per aquí es nota, entre altres coses, perquè totes les pomeres han començat a produir. Tothom té pomeres al jardí, els mercats dels dissabtes estan plens de tot tipus de pomes, i fins i tot els companys de despatx et pregunten si vull pomes perquè no saben què fer-ne. Una de les coses a fer-ne és pastís de poma! Aquí en diuen apple pie, i aquí teniu una recepta que és fàcil i deliciosa.

Ingredients (per dos pastissos):
Per la massa:
4 tasses de farina
1 tassa i 3/4 de mantega
1 tassa d'aigua
2 culleradetes de postre de sal
1 cullerada sopera de sucre
1 cullerada sopera de vinagre blanc

Pel farcit:
Canyella
sucre
farina blanca
mantega
Pomes (unes 6 grosses, però depèn de la mida del vostre motlle)

Elaboració:
1) Peleu les pomes i talleu-les a làmines. De cada poma jo en faig entre 8 i 16 làmines, depenent de la mida de la poma. Si voleu evitar que es posin marrons els podeu tirar un raig de suc de llimona.

2) Talleu la mantega amb un ganivet o unes tisores a quadradets d'un mig centímetre. Barregeu-la amb la farina, l'aigua, la sal, el sucre, i el vinagre. Si cal, poseu-hi més aigua, però només la mínima perquè es formi una pasta compacta. L'objectiu de tallar la mantega a trossets enlloc de desfer-la és que no volem una massa homogènia. Volem trossos de mantega que no estiguin barrejats en la massa. Això farà que quedi més flonja, com en capes. És per aquest motiu, també, que l'aigua ha de ser freda, i que si no useu la massa immediatament l'heu de guardar a la nevera. Dividiu la massa en quatre boles.

3) Espolvoregeu farina en una superfície neta i poseu-hi una de les boles al damunt. Aplaneu la bola lleugerament amb la mà i escampeu-hi farina per sobre. Poseu-ne tanta com sigui necessaria perquè el corró no s'hi enganxi. Aplaneu la massa fins que quedi una superfície una mica més gran que el motlle del pastís (incloent les parets). Feu el mateix amb les altres tres boles de massa. Reserveu-ne la massa estirada per cobrir el pastís. Les quantitats d'aquesta recepta són per dos pastissos. Si no voleu tant pastís de poma podeu congelar la massa que heu fet, aplanada i tot, per fer un pastís de poma més ràpidament la propera vegada. Per congelar la massa agafeu un paper film o un paper encerat i poseu-los a sobre de la massa estesa. Enrotlleu la massa sobre sí mateixa de manera que el film separi les diferents capes de massa. Poseu-la al congelador, i ja ho teniu!

4) Agafeu el motlle folrat amb la massa i cobriu-ne el fons amb una capa de poma. Espolvoregeu-hi sucre, canyella, i farina blanca, i poseu-hi uns tallets de mantega. Poseu una altra capa de poma, i torneu a espolvorejar sucre, canyella i farina. La quantitat de sucre i canyella va al gust. La farina només és perquè quan es cogui el pastís absorbeixi el suc que deixen anar les pomes i enlloc de quedar sucós quedi consistent i amb forma. Però no en cal gaire, simplement espolvoregeu-ne una mica com a la foto. Aneu repetint capes de poma fins que ompliu el motlle. Si sobresurten una mica millor, perquè en coure's s'encongeixen.




5) Cobriu el motlle amb la capa de massa que havíeu reservat. Retalleu les vores amb unes tisores, i segelleu les dues masses prement amb una forquilla. Feu uns talls decoratius a la capa de massa de la superfície perquè el vapor pugui escapar.






6) Poseu el pastís al forn preescalfat a uns 225 ºC (uns 425 F) uns 30 minuts. Amb 30 minuts les pomes queden cuites, però encara conserven la forma i una mica de textura. Si us agraden més desfetes podeu deixar-les més estona. Per evitar que el cul se us cremi podeu posar el pastís a sobre d'una placa de forn freda després dels 30 minuts.

Queda molt bo si es serveix tebi i amb una bola de gelat de vainilla. A rellepar-vos, golafres!

Calamars amb salsa

Com que últimament no he fet gaire bondat en posar receptes a la masovera us adjunto una altra recepta de la meva mare. Ja tenim diverses receptes de calamars en aquesta pàgina. La de calamars amb ceba i la de calamars amb ceba i mongetes, les dues força semblants a la que posem avui (perquè, ho he d'admetre, el que volia era reproduir la recepta de la meva mare, la que us poso avui directament amb les seves paraules!). El que us puc dir és que aquesta recepta l'he menjat un munt de vegades i està deliciosa. Si dubteu entre les tres... jo us diria que proveu aquesta la primera!

Ingredients:
* 1 kg de calamars, grans o mitjans
* 1 kg de ceba
* un parell de cullerades de salsa de tomàquet
* Oli d'oliva
* aigua
* Sal
* 1 gotet de vi (per exemple Oporto)
* Arròs blanc per acompanyar

Consells:
Aquest plat és senzill i segur, queda perfectament en el moment i per l’endemà. Només requereix temps.
- Compreu calamars frescos. Amb congelats segurament es pot fer encara que jo no ho he fet mai. Un cop estiguin cuinats reduiran molt perquè deixen anar molta aigua. Els podeu tallar en anelles o trossets, (utilitzant totes les parts del calamar excepte tripes, ulls i bec) segons us vagi millor per repartir. Jo els hi deixo tota la pells que puc, dóna molt color i sabor.
- Us adjunto un esquema dels calamars perquè, de vegades, fan passar per calamars altres cefalòpodes semblants que no tenen la mateixa qualitat.



- La ceba talleu-la ben petita i coeu-la fins que estigui ben tova i daurada, així al final, desapareixerà i no caldrà passar la salsa.
- La salsa de tomàquet que NO sigui fregida de pot. Millor una mica de tomàquet madur ratllat fregit amb sal i sucre o una salsa feta per vosaltres amb tomàquet natural triturat de pot, fregit fins que queda espès amb sal, sucre morè, pebre negre mòlt i orenga. O, fins i tot, passeu sense la salsa de tomàquet. Només cal que poseu dues cullerades que donen molt sabor però si en poseu més espatllareu el plat perquè amagarà el sabor de mar.
- La sal és poc necessària. El calamar té un gust potent. Poseu-ne la mínima.

Elaboració:

1) En una olla espaiosa poseu la ceba tallada ben petita a coure, amb un culet d’oli i un pèl de sal, fins que quedi transparent i daurada. Afegiu oli sempre que us sigui necessari però solament l’imprescindible.


2) Afegiu els calamars nets i tallats, en aquest cas a quadradets.



3) Remeneu i que es vagin coent i reduint fins que hagin absorbit l’excés d’aigua que deixen anar. Ara és el moment de tirar el gotet de vi i les dues cullerades de salsa de tomàquet, remeneu i que quedi tot integrat. Si els voleu amb tinta, s’ha d’afegir en aquest moment, una mica diluïda amb aigua.

4) Afegiu aigua que tot just cobreixi el calamar. Com que la cassola és ampla anirà evaporant l’aigua amb facilitat millor que en una olla alta. Durant aproximadament una hora es tracta que vagi bullint amb el foc alegre, afegint més aigua quan calgui remenant i que tota la mescla es vagi enfosquint (sense torrar-se) i amorosint. A base de posar aigua (que es va evaporant) i remenant (ara és el moment en que es podrien cremar) al final, el calamar ha de tenir una bona quantitat de salsa espessa i fosca.


Per acompanyar, és perfecte arròs blanc. Perquè els calamars, després de tant de coure es redueixen molt però són intensos de sabor i així, amb l’arròs resulta un plat complert i molt bo.

Risotto amb ceps (Boletus edulis)

Aquesta és una recepta de la meva mare. Jo no l'he tastada però estic seguríssima que li va quedar fantàstic. Primer, perquè m'ho va dir. Segon, perquè mireu la pinta que fa... i tercer perquè tot li queda fantàstic! Si hi ha una recepta de què us en podeu refiar a la masovera... és aquesta!

Ingredients:

* 300 g d'arròs rodó tipus "arborio" (especialitat italiana que es troba al super) o "bomba", que també va bé.

* 200 g de ceps deshidratats “boletus edulis”.

* 200 g de xampinyons frescos tallats a làmines fines.

* 1 Ceba gran.

* 1 vaset de vi dolç, millor blanc (Oporto va bé).

* 50 g de formatge ratllat tipus parmesà.

* Brou de verdures (amb una mica de pollastre també).

* Oli d’oliva.

* Mantega.

* Pebre negre i sal ( la sal la poseu al gust però penseu que el formatge i el brou són salats).

* Julivert trinxat.

Elaboració:

1) Unes hores abans de començar, poseu els ceps deshidratats a remullar en aigua. Poseu-hi la quantitat justa perquè el suc quedi més concentrat ja que aquest líquid es farà servir per l'arròs.

2) Feu també un brou lleuger amb verduretes típiques (ceba, porro, pastanaga, api i unes aletes de pollastre). Millor que estigui concentrat.

3) Useu una cassola gran, millor amb fons gruixut i antiadherent amb oli tot just cobrint el fons. Poseu a confitar la ceba, a foc suau, que quedi cuita i transparent.

4) Tireu tot l’arròs i remeneu, que vagi absorbint l’oli. Tireu també el vaset de vi i el pebre negre, tot al gust, i que també ho vagi absorbint.

5) Afegiu ara els xampinyons frescos. Afegiu també els ceps remullats molt ben escorreguts i remeneu.

6) Quan veieu que aquesta barreja es comença a quedar seca heu de tirar de forma alternativa un cullerot de brou de verdures i un cullerot de brou dels ceps. Cada vegada remeneu fins que l’arròs l’hagi absorbit abans de tirar el següent. A foc moderat però alegre. En total l’arròs hauria de coure uns 20 minuts, igual que qualsevol arròs.

7) Un moment abans de quan penseu que ja està fet, (el gra ha d'estar rodó i tancat però cuit), retireu-lo del foc i afegiu un trosset o dos de mantega i tot el formatge. Aquest arròs no queda solt sinó cremós. Per decorar al moment de servir, se li pot tirar per sobre julivert trinxat.

Mengeu immediatament!

Pa de pessic de carbassó

Després de fer crema i més crema i més crema de carbassó amb el munt de carbassons immensos que obtinc de les meves dues carbassoneres, vaig decidir variar una mica. La crema de carbassó està deliciosa, però en tinc el congelador ple! Vaig decidir-me per un pa de pessic de carbassó. Aquí li'n diuen zucchini bread, però de pà no en té res. És com un pà de pessic molt humit, perquè porta carbassó. Vaig adaptar aquesta recepta d'un blog que vaig trobar per internet (bàsicament li vaig posar farina integral, menys sucre, més carbassó, i li vaig afegir les nous). És una recepta molt fàcil, el més entretingut és ratllar i exprémer el carbassó. He perdut el link d'on vaig treure la recepta original, si el sabés posaria la referència.

Ingredients:

3 tasses de carbassó ratllat

1 i 1/2 tasses de farina blanca

1 i 1/2 tasses de farina integral

1 tassa de sucre

1 tassa d'oli

3 ous

1 culleradeta de cafè d'essència de vainilla

1 culleradeta de cafè de canyella mòlta

1 culleradeta de cafè de sal

1 culleradeta de cafè de llevat químic

1/2 culleradeta de cafè de bicarbonat

1 grapat de nous trencades a trossets (amb els dits ja va bé)

Elaboració:

1) Ratlleu el carbassó, amb la pell inclosa, com si fos una pastanaga. Si el carbassó és gegant (com el meu) i té llavors, treieu-li les llavors. Poseu la ratlladura en un colador, i el colador dins un bol. Amb les mans netes (o amb una cullera, si sou més fins, però no va tan bé) premeu el carbassó ratllat contra el fons del colador. Veureu que deixa anar un líquid verd. Expremeu-ne tant com pogueu perquè el carbassó perdi l'aigua o el pa de pessic quedaria molt humit. L'aigua jo la vaig guardar a la nevera i avui l'usaré per fer un suc de llimona. Ja us diré el què.

2) Preescalfeu el forn a 190 C (375 F). Unteu un motlle gros o dos de petits amb oli o mantega i espolvoregeu-hi farina.

3) En un bol gran barregeu els ous, l'oli, l'essència de vainilla i el carbassó. Afegiu-hi el sucre i barregeu bé fins que quedi més o menys homogeni (excepte pel carbassó, clar)

4) Afegiu les farines, el llevat químic, el bicarbonat, la sal i la canyella i acabeu-ho de barrejar tot.

5) Poseu la massa en el motlle (o motlles), i poseu-ho al forn a coure durant una hora a 190 C (325 F). Estarà llest quan en clavar-hi un punxó aquest surti net!

Boníssim!!

Xips de carbassó deshidratat

Sí, ho heu endevinat! El meu hort té molts més carbassons dels que em puc menjar. I a sobre, com que trigo en agafar-los mentre penso en què en faré, es fan més grossos! Així que veureu aquests dies unes quantes receptes de carbassó. Aquesta és força original, el resultat m'agrada molt, i és un bon substitut per patates fregides.

Ingredients:

Carbassó

Oli d'oliva

Sal

Equipament:

Un deshidratador. Ja us he parlat dels deshidratadors anteriorment, oi? És una màquina que consta d'unes safates per on fa córrer aire calent (entre 40 i 60 graus C), i desseca les fruites i verdures que hi posis lentament. És l'aparell que també uso per fer iogurt. Suposo que també podríeu usar el forn (si és que té aquestes temperatures tan baixes) o assecar-los al sol si teniu un bon lloc on esposar-los.

Elaboració:

1) Talleu el carbassó en làmines tan fines com pogueu. Si teniu una mandolina benvinguda sigui, però jo vaig fer els de la foto amb un ganivet ben esmolat, intentant que el gruix fos d'aproximadament un mil·limetre o dos.

2) Poseu el carbassó en un bol i afegiu-hi oli d'oliva i sal de manera que quedi més o menys uniformement repartit. No cal posar-ne molt, només que estigui untat. És una mica difícil perquè els talls de carbassó són plans i prims, així que jo ho vaig fer en tongades.

3) Poseu el carbassó a sobre les safates vigilant que no se superposin les làmines, perquè aleshores queden soldades les dues peces

4) Deixeu-ho tota la nit a 45 C (jo he aprofitat que estava fent iogurt alhora, i per això he usat aquesta temperatura. Però també ho podeu posar a 50 o 55 C.

Queden cruixents i saladets, com si fos una patata fregida. Si preferiu la versió light podeu suprimir l'oli, no queden tan gustosos, però també estan molt bons.

Quesadillas

Aquí el menjar mexicà està per tot arreu. No és que a Barcelona no n'hi hagi, però la quantitat i la popularitat d'aquests restaurants no és comparable! Quan vaig arribar vaig haver d'aprendre què eren els burritos, les enchiladas, les quesadillas, i un munt de coses més que encara no domino gaire. Avui us posaré la recepta per fer quesadillas. Molt bones, tot i que pel meu gust es triga una mica massa a fer, tenint en compte que no sembla un plat gaire complicat. Aquí ho teniu:

Ingredients:

* 2/3 de tassa de blat de moro (congelat o fresc)

* 2/3 de tassa de ceba vermella tallada petita

* 2 culleradetes d'all tallat petit

* 1 culleradeta de chili en pols

* 2/3 de tassa de mongetes negres (en llauna ja va bé, tot i que si les bulliu vosaltres quedaran més bones, clar)

* 1/4 de tassa de suc de llima

* sal gruixuda (kosher), però jo no en tenia i en vaig fer servir de normal

* "tortillas" mexicanes, que són aquests pans plans i rodons. Han de ser d'una mida consistent amb la vostra paella. Que hi càpiguen a dins.

* 1 i 1/3 tasses de formatge ratllat. Aquí usen un formatge que es diu pepper Jack. És un d'aquests formatges que ve en blocs, però a més té pebrot picant per dins, i és força picant. La veritat és que aquest formatge no matava gaire, la propera vegada experimentaré i en provaré algun altre.

* oli

Elaboració:

1) Escalfeu una paella antiadherent sense oli, i quan estigui calenta poseu-hi el blat de moro. Remeneu de tant en tant i cogueu-los fins que s'enrosseixin i comencin a petar una mica. No us preocupeu que no fareu crispetes, però sí que fan pop pop. Quan estigui fet poseu-lo en un bol.

2) Ara poseu una mica d'oli a la paella i poseu-hi la ceba fins que quedi toveta. Després afegiu l'all i el chili en pols fins que comenci a fer olor, aproximadament un minut. Finalment afegiu les mongetes, simplement per escalfar-les. Afegiu el blat de moro que havíeu reservat i barregeu-ho tot. Aixafeu les mongetes una mica amb una cullera perquè s'obrin. I poseu tota la barreja en un bol.

3) Netegeu la paella (amb una mica de paper de cuina) i torneu a escalfar-la. Ara poseu-hi una tortilla i torreu-la fins que quedi toveta i s'infli una mica per les vores. Gireu-la i feu el mateix fins que agafi una mica de color. Serà més o menys un parell de minuts per cada banda.

4) Agafeu la tortilla i poseu-la en una fusta de tallar o una superfície que us vagi bé. Poseu-hi la quantitat que us sembli bé de la barreja de mongetes i blat de moro, i formatge ratllat a una meitat de la tortilla. Plegueu la meitat que està buida de manera que us quedi una mitja lluna, i feu una mica de pressió perquè quedi ben plegada. Amb un pinzell escampeu oli per la superfície i poseu-hi un pessic de sal. Reserveu i torneu a repetir tantes vegades com vulgueu (per aquestes quantitats us sortiran més o menys 4 o 5 quesadillas.

5) Quan les tingueu totes fetes poseu dues quesadillas a la paella amb la cara on heu posat l'oli cap a vall. Tingueu-les així un minut o dos fins que quedin cruixents i agafin color. Amb el pinzell poseu oli i sal a l'altra cara i gireu-les perquè es torrin per la segona cara.

Talleu les quesadillas per la meitat i serviu!

Melmelada de maduixa

Fa unes setmanes vam anar a buscar maduixes. En vam recollir 3 quilos! Com que eren maduixes primerenques i aquesta primavera ha estat horriblement humida i ennuvolada les maduixes no eren gaire dolces. Vam decidir fer-ne melmelada. Ha estat la meva primera vegada, així que espero provar receptes diferents en els mesos que vinguin. Us ho faré saber! Aquesta recepta que he usat és molt bàsica, i podeu canviar les maduixes pràcticament per qualsevol fruita.

Ingredients:

Maduixes pelades i netes

La meitat del pes de maduixes en sucre

1 llimona per cada quilo de fruita

Elaboració

1) Cobriu les maduixes pelades, tallades a trossets i netes amb una capa de sucre (més o menys la meitat del que necessiteu per la recepta) i deixeu reposar una horeta. Veureu que les maduixes comencen a deixar aigua.

2) Poseu les maduixes amb el seu suc i la resta del sucre en una cassola i el suc de la llimona. Deixeu coure a foc lent, remenant sovint perquè no se us enganxi.


Veureu que les maduixes deixen anar aigua de seguida, no caldrà que n'afegiu gens. Aquí teniu una foto de les maduixes surant en l'aigua que elles mateixes han deixat anar:

Heu de remenar fins que veieu que té una textura una mica més líquida que la textura de melmelada (s'endureix en refredar-se). En principi un mètode per veure si la melmelada està al punt consisteix en posar un plat a la nevera fins que quedi ben fred. Agafeu una gota de la vostra melmelada i poseu'la al plat. Com que només és una gota en quedar en contacte amb el plat fred es refredarà de seguida. Inclineu el plat i feu lliscar la gota, i podreu veure si està al punt. A nosaltres ens va costar dues hores ben bones. Aquesta és més o menys la pinta que tenia la melmelada abans de posar-la als pots.

Si voleu podeu triturar les maduixes abans de posar la melmelada en pots. A mi m'agrada trobar-me els trossos (que d'altra banda s'havien reduit molt), així que no ho vaig fer.

3) Una estona abans de quan calculeu que la melmelada estarà llesta ompliu una cassola amb aigua i poseu-hi els pots (tapes incloses) que usareu per la melmelada. Feu-los bullir molt lentament.

4) Quan la melmelada estigui llesta treieu els pots de l'aigua, poseu la melmelada dins el pot deixant uns 2 cm de marge, i tapeu-los amb la tapa. Torneu a posar els pots (ara plens) dins l'aigua i bulliu-los uns 10 minuts.

Cal a dir que aquesta és la manera engorrosa de fer aquest procés. He llegit que els pots es poden esteril·litzar al rentaplats (però jo no en tinc) i que enlloc de bullir els pots plens al bany maria es pot simplement omplir el pot amb melmelada fins que quedi ben arran, tapar-los, i guardar-los cap per vall. La propera vegada provaré aquest altre mètode, a veure si va bé.

Que vagi de gust! Quan obriu un dels pots, això sí, conserveu-lo a la nevera. He de dir que la recepta porta mooolt de sucre, i que en el procés de fer la melmelada pensava que quedaria immenjable de tan dolça, però que un cop feta, com que només es tracta de posar-se una mica de melmelada a la torrada té una dolçor similar que la melmelada de la botiga i està boníssima. Aquí teniu una foto de la melmelada sobre d'un parell de llesques de pa que no cal amassar de la masovera.