Pastís de formatge amb base de galeta

Ahir va ser el meu aniversari i em vaig fer aquest magnífic pastís de formatge! Vaig fusionar dues receptes diferents (tot i que la idea tampoc és precisament nova) per tenir una base de galeta amb el pastís de formatge que jo sé que a mi m'agrada. Resulta que la gràcia que té per mi un pastís de formatge amb base de galeta és que tingui un gust similar a la meravella que és menjar-se una galeta maria amb un tros de formatge sec. És deliciós! I tot és gràcies al contrast dolç-salat. Doncs bé, la majoria de pastissos de formatge, tot i que estan bons, són dolços, i no s'hi nota gaire el gust del formatge. És bo, perquè les coses dolces estan bones, però no té aquell toc especial del contrast del gust del formatge amb la dolçor de la galeta. Vaig demanar a un parell de persones que què els semblaria un pastís de formatge que fos salat, amb base de galeta dolça, i em van dir que estava boja. Per tant, vaig decidir fer el pastís de formatge menys dolç que la recepta, i amb més formatge. Crec que va quedar força bo, però seguiré en la recerca del pastís de formatge amb el contrast de gustos ideal!

Ingredients:

Per la crosta de galeta

* 200 g galetes Maria (alguna vegada ho he provat amb galetes digestive i està moooolt bo)

* 120 g mantega

Pel pastís de formatge

* 4 ous

* 6 cullerades de sucre morè

* 500 g de Philadelphia (aproximadament)

* 4 iogurts (2 tasses)

*5 cullerades de farina de blat de moro (maicena)

* la pell d'una llimona ratllada

* panses (opcional)

Elaboració:

1) Per preparar la base de galeta (que per cert, és opcional, podeu fer el mateix pastís sense la base de galeta. En aquest cas recobriu el motlle amb una mica de mantega i espolvoregeu-hi farina) pulveritzeu les galetes (amb les mans, amb una mà de morter, el que tingueu a mà) i barregeu-les amb la mantega fosa. Aixafeu la massa que us queda a la base del motlle. Si voleu fer també les parets segurament haureu de preparar una mica més de barreja (depèn de la mida del motlle, clar). Val a dir que és una mica difícil d'enganxar en vertical, així que si realment voleu tenir galeta per les parets jo obtaria per un motlle gran i poc fondo.

2) Barregeu tots els ingredients pel pastís de formatge excepte les panses i barregeu-los amb el minipimer. Us quedarà una massa molt líquida.

3) Aboqueu la massa líquida al motlle on hi havíeu posat les galetes amb mantega. Poseu-ho al forn preescalfat a foc baix, uns 180 C (350 F).

4) Les panses són el moment més delicat. Resulta que si es posen al principi, cauen al fons. Si es posen al final es queden a sobre. L'ideal és que quedin en un punt mig. Per aconseguir-ho hi ha dues metodologies.

a) Comenceu a coure el pastís i quan estigui endurint-se, però no fet del tot tireu les panses. L'inconvenient d'aquest mètode és que heu d'obrir el forn, i aquest pastís és una mena de sufflé, i li va malament que el forn s'obri i es tanqui gaire (com podeu veure a la foto jo vaig intentar fer aquest pas però vaig tirar les panses massa tard i no em va quedar massa bé).

b) Agafeu les panses i remulleu-les en aigua durant una estona perquè s'hidratin. També les podeu remullar en licor si ho preferiu. Abans de posar el pastís al forn treieu-les de l'aigua i assequeu-les amb un drap net. Aleshores arrebosseu-les lleugerament en farina. Tireu-les a la massa líquida i no cauran a sota.

5) Deixeu el pastís al forn fins que estigui fet. Es torrarà una mica per dalt, però el senyal és quan en clavar un punxó aquest surt net. El meu va trigar uns 40 min però depèn del forn i de la forma del motlle, clar

Bon profit!

Pa integral de civada sense sal

Molt bé, ho admeto. És pa sense sal perquè em vaig oblidar de posar-hi sal. La qüestió és que es veu que el llevat s'inhibeix amb la sal, i tot i que jo m'esperava un pa aixafat (sempre surten més aixafats quan són integrals) va pujar fantàsticament i va quedar molt bé!! I tot perquè em vaig oblidar la sal. Així que no me n'he pogut estar de posar-lo a la masovera. És cert que es troba a faltar la sal en menjar-lo... i molt! Però per a tots aquells que el metge us ha dit que heu de menjar sense sal aquí teniu la recepta. I per cert, jo penso que al pa sense sal li van millor coses dolces que salades (es nota menys que no té sal!).

Aquest és una variant de la recepta del pa que no cal amassar. He seguit la mateixa recepta bàsica que al pa que no cal amassar d'olives i nous de la masovera.

Ingredients

1 tassa de farina integral (la compro a una botiga de productes locals en què tu mateix mols la farina pitjant un botó!)

2 tasses de farina blanca

1/4 de culleradeta de postre de llevat

2 cullerades soperes d'oli

1/2 tassa de flocs de civada

1 1/2 tasses d'aigua (sovint cal un rajolí més, però molt poquet!)

2 cullerades soperes de llavors de rosella

Elaboració

1) Escalfeu l'aigua que quedi tèbia (no cremant! Que mataríeu el llevat!) i hi barregeu el llevat.

2) Barregeu la resta d'ingredients secs. Afegiu l'aigua i l'oli i barregeu-ho tot amb una cullera de fusta.

3) Ho deixeu reposar, tapat amb un drap, tota la nit o fins que pugi. Jo aquesta vegada ho vaig deixar reposar les seves bones 18 h, però depèn de la temperatura.

4) Quan ja ha reposat tota la nit escampeu una mica de farina sobre el marbre i aboqueu-hi la massa. Serà molt enganxosa, més humida que les masses habituals de pà. Escampeu-hi una mica de farina per sobre (la justa perquè no se us enganxi la massa als dits) i aplaneu-la lleugerament al marbre. Tot seguit plegueu-la sobre sí mateixa portant les vores de la massa cap al centre. Doneu-li la volta i torneu a fer el mateix. Doneu-li la volta i mireu que quedi una forma més o menys definida, com una bola aixafada. Deixeu-la reposar al voltant d'1 h o 2 (depèn de la paciència que tingueu, jo he de confessar que normalment no en tinc gaire i ho enllesteixo amb 1/2 hora, però la teoria diu que es deixi reposar 2 h. També he de dir que no noto tanta diferència en deixar-ho reposar 2h o 1/2).

5) Preescalfeu el forn amb una cassola de ferro colat (aquí en diuen dutch ovens) o similar a dins a 230 C (450 F). És important que tingui tapa. La veritat és que he fet servir aquesta recepta amb cassoles de metall normal i corrents, o amb olles de vidre pyrex. El pà queda millor si el recipient conserva bé l'escalfor. Jo aquesta vegada he fer servir una cassola de fang amb tapa que vaig fer jo mateixa al crafts center de la universitat. Quina por que em feia que es trenqués!! Però tampoc tenia sentit no intentar-ho mai... així que ahir va ser el gran dia. Va resistir, i el pa va quedar esplèndid!

6) Quan el forn i el pot de dins ja està preescalfat poseu-hi la massa a dins. No us preocupeu si la massa us queda una mica abonyegada o si es desinfla una mica quan la traspasseu. És inevitable. Tapeu i poseu dins el forn. Cogueu 30 minuts a 230 C (450 F).

7) Quan hagin passat els 30 minuts treieu la tapa i cogueu 5 - 10 minuts o fins que quedi al vostre gust de torrat.

8) Deixeu-lo refredar en una reixa. Sí, deixeu-lo refredar abans de menjar!! Ja sé que és temptador, però està més bo si es deixa refredar...

Si el voleu fer amb sal, afegiu-hi 1 i 1/4 culleradetes de postre de sal.

Arròs a la cassola de verdures

Aquí en aquest país hi ha algun misteri amb les carxofes... Són MOLT cares (valen com 4 dòlars cada una!!), tenen una forma diferent (són més rodones, més grans, i les fulles són menys punxegudes) i jo crec que són menys bones (tenen més parts dures). Per això quan ahir vaig veure unes carxofes que feien goig només en vaig comprar una. No es tracta de tirar la casa per la finestra. I vaig estar pensant què en podria fer que portés carxofa que em donés un plat ben bo. Vaig decidir fer un arròs a la cassola de verdures, ja que la meva mare precisament m'havia estat explicant la seva recepta. Estic molt contenta perquè altres vegades l'arròs de verdures m'havia quedat ensopit, i aquest estava molt bo! Potser serà per les carxofes... Aquí teniu la recepta.

Ingredients (per quatre persones)

1 carxofa

un grapat de mongetes tendres

un grapat de pèsols

mig manat d'espàrrecs

una ceba gran o dues petites

tres tomàquets

oli d'oliva

dues tasses d'arròs

quatre tasses d'aigua (el doble de volum que l'arròs)

sal i pebre al gust

Elaboració

1) Talleu les puntes dures dels espàrrecs i talleu-los a trossos. Fregiu-los a la cassola uns minuts fins que estiguin fets (més o menys com a la recepta d'espàrrecs de la masovera), i treieu-vos de la cassola mirant de no endur-vos l'oli. Reserveu.

2) Treieu les fulles exteriors de la carxofa i talleu-ne les puntes dures. Talleu el tronc a trossos, i la carxofa a làmines fines. Si cal, talleu les fulles que semblin massa dures amb el ganivet.

Fregiu-les a la cassola on heu fregit els espàrrecs. Afegiu oli si cal (la veritat és que jo no fregeixo els espàrrecs amb gaire oli). Jo no les vaig fregir prou bé en aquest pas, i em van quedar dures, així que mireu que no us passi el mateix. Treieu-les de l'oli i reserveu.

3) Talleu la ceba a trossets ben petits (jo a vegades faig servir el robot de cuina, però no és necessari) i fregiu-la a foc suau fins que quedi transparent, uns 10 minuts. Afegiu oli si cal.

4) Tritureu els tomàquets (jo els poso amb pell i tot) i afegiu-los a la cassola amb la ceba. Fregiu uns 10 minuts més. Salpebreu.

5) Afegiu les mongetes (tallades a trossos i sense puntes), l'arròs i les carxofes. Fregiu l'arròs una bona estona, remenant, fins que es comenci a enganxar al fons.

6) Afegiu aigua (millor calenta) fins a cobrir l'arròs (el doble de volum que l'arròs que hagueu posat. Si heu posat dues tasses, seran quatre tasses d'aigua). Poseu-hi els grapats de pèsols i la sal. Remeneu amb una cullera per últim cop i deixeu que bulli lentament sense tocar-ho. En principi si queda aigua a la superfície no es cremarà pel fons. Que bulli uns 10 minuts. Afegiu aigua si veieu que es queda massa sec, però en principi amb aquestes proporcions n'hauríeu de tenir prou. Si voleu un gust més intens hi podeu posar un caldo de verdures enlloc d'aigua, però no fa falta.

7) Apagueu el foc i deixeu-ho reposar uns cinc minuts abans de servir. Afegiu els espàrrecs.

La foto ha quedat ben lletja, desenfocada i tota groga... millor feu vosaltres l'arròs i em dieu què tal!

Pancakes

Pancakes al millor estil americà! Aquests els vam treure d'una recepta de la revista Cooks Illustrated. És una revista que jo no coneixia abans d'arribar a Estats Units i és molt recomanable de llegir. Fa molta gràcia perquè en cada número (que surt cada dos mesos) els reporters trien algunes receptes que volen investigar. Es plantegen uns objectius, és a dir, el que creuen que és més important del plat que estan fent (que sigui tendre, o que sigui cremós, o que sigui cruixent, o que tingui el mateix gust que el que feia l'àvia, o que es pugui fer amb ingredients senzills... el que sigui). I proven diverses tècniques culinàries per tal d'aconseguir el seu objectiu. A l'article t'expliquen les proves que han fet, quines han quedat malament i quines han quedat bé, i les raons que han sabut trobar del per què la recepta que posen queda millor així que de qualsevol altra manera. Normalment les receptes acaben sent moooolt llargues, perquè no s'estalvien cap pas que faci que el resultat quedi una mica millor. Tot i que no sempre estic disposada a seguir tots els passos, llegint-la s'aprèn molt. Els pancakes d'avui els he tret d'aquesta revista, i com a tals tenen un parell d'ingredients que no es fan servir normalment pels pancakes (per aconseguir aquell toc especial!) però són molt fàcil igualment. Feu-los en diumenge, perquè es triga una mica a acabar de coure'ls tots si només disposeu (com jo) d'una paella. I no tingueu por a doblar la recepta, que volen!

Ingredients (per uns 8 pancakes)

* 1 tassa de farina blanca

* 2 cullerades soperes de sucre

* mitja cullerada sopera de sal

* mitja cullerada sopera de llevat químic (tipus Royal)

* mitja cullerada sopera de bicarbonat

* 3/4 de tassa de llet

* una cullerada sopera de suc de llimona

* 1 ou gros

* 2 cullerades soperes de mantega sense sucre

* oli per untar la paella

* 2 pomes (opcional)

Elaboració

1) Aboqueu el suc de llimona en la llet i deixeu reposar durant uns 5 minuts. Veureu que en deixar-ho reposar es formen uns petits grumolls perquè amb l'àcid de la llimona la llet comença a quallar.

2) Barregeu tots els ingredients secs

3) Barregeu el rovell de l'ou amb la mantega fosa (que la mantega no estigui massa calenta, que quallaria l'ou) i barregeu la mescla amb la llet que hem preparat al punt 1.

4) Ara heu de batre les clares a punt de neu

5) Barregeu els ingredients molls amb els secs, i afegiu-hi les clares.

6)Escalfeu una paella antiadherent a foc mitjà - alt. Unteu-la amb oli. Quan en esquitxar la paella amb unes gotes d'aigua, aquestes xiulin, és el moment d'agafar un culleró i abocar al voltant d'un quart de tassa a la paella. Heu d'esperar fins que la superfície del pancake comenci a fer bombolles (uns 2 o 3 minuts) abans de girar el pancake per daurar l'altra banda. Quan les dues bandes estiguin daurades reserveu en un plat (si pot ser cobriu amb un drap per conservar-los calents, i repetiu el mateix per al següent!

7) Opcional: Talleu les pomes a làmines fines. Mentre el pancake estigui a la paella fent-se per la primera cara, poseu tres o quatre làmines de poma a sobre. Com que la massa encara és enganxosa, es quedaran enganxades, i quan gireu el pancake per fer-lo per l'altra banda es torraran una mica. Molt recomanable!

Els pancakes es mengen per esmorzar tant amb coses dolces (melmelada, confitura, o el típic maple sirup d'aquestes terres que és deliciós) o salades (bacon, formatge, pernil...). Ja em direu quina combinació us ha agradat més!

Crema de llenties vermelles

Aquesta recepta l'he tret del blog de El comidista. Em va picar la curiositat i em recordava molt una recepta de llenties amb llet de coco que vaig provar a un restaurant, així que aquest cap de setmana la vaig provar. Està molt bona, és bastant ràpida de fer, i la veritat és que no vaig haver de variar gaire la recepta original per adaptar-la al meu gust... Només vaig canviar una mica les quantitats perquè va molt bé tenir sobres a la nevera per la setmana. La propera vegada em sembla que en faré més i la congelaré, ja us diré què tal queda després de congelar-la...

Ingredients

- 450 g de llenties vermelles

- 700 g de tomàquets triturats

- 450 ml de llet de coco

- 900 ml de caldo de verdures o de pollastre

- 2 cebes mitjanes

- 1 1/2 culleradeta de comí (a mi no m'agrada gaire, però li vaig posar i queda bastant suau)

- 1 1/2 culleradeta de canyella

- 1 1/2 culleradeta de cúrcuma

- oli d'oliva

- sal i pebre

Elaboració

1) Piqueu la ceba i fregiu-la a foc lent amb un raig d'oli fins que quedi tova (uns 15 min).

2) Afegiu les espècies i remeneu perquè l'oli agafi el gust. Ràpidament afegiu-hi el tomàquet i la sal i el pebre, i cogueu uns 5 minuts més.

3) Afegiu les llenties, la llet de coco i el caldo i tingueu-ho a foc suau durant uns 15-20 minuts fins que les llenties estiguin fetes.

4) Tritureu-ho al gust (a mi m'agrada que no acabi de quedar fi del tot, sinó amb grumolls). Afegiu-hi una mica d'aigua o de caldo si queda massa espès, però amb aquestes proporcions a mi em va quedar al punt.

Que vagi de gust!

Pa que no cal amassar d'olives i nous

Aquesta és la recepta del Pa que no cal amassar de la masovera millorada i retocada. La recepta que podeu trobar al gener de 2010 és la bàsica, i funciona molt bé. Durant aquests mesos l'he anat retocant, canviant coses aquí i allà, seguint suggeriments de llibres o d'altra gent... I he acabat amb aquesta variant de la recepta que està per llepar-se'n els dits. I el millor de tot, és un pa tendre, no massa dens, humit, amb una crosta cruixent, i no fa falta amassar!!

Ingredients

- 3 tasses de farina blanca

- 1 1/4 cullerades de postre de sal

- un quart de culleradeta de cafè de llevat viu

- una tassa i mitja d'aigua tèbia (menys si ho feu amb la farina de Barcelona)

- deu olives Kalamata sense pinyol i tallades a trossets

- dues cullerades de sopa d'oli doliva

- un grapat de nous

Elaboració

1) Barregeu tots els ingredients en un bol gros amb una cullera de fusta. Idealment barregeu el llevat amb l'aigua i deixeu-lo reposar un parell de minuts abans d'abocar-lo a la barreja. A mi també m'agrada posar l'oli després de l'aigua perquè tinc la sensació que es barreja més homogèniament. Veureu que us queda una massa molt humida i enganxifosa.

2) Tapeu el bol amb un drap humit i deixeu reposar de 6 a 24 hores. Quan estigui llest haurà augmentat molt de volum. El secret d'aquest pa, i la raó per la qual no cal amassar-lo, és que la massa és molt més humida que la del pa convencional, i que puja durant molta estona. Això produeix més o menys el mateix efecte (l'alineament del gluten, segons tinc entès) que l'amassat.

3) Enfarineu una mica un tros de marbre net i sec i aboqueu-hi la barreja. Enfarineu una mica la superfície del pa també. Amb els dits (però sense manipular massa, perquè encara és una massa molt enganxosa) estireu una mica la massa fins que quedi més o menys circular/rectangular. Plegueu la massa sobre sí mateixa portant les quatre cantonades al centre. Gireu la massa de bocaterrossa i repetiu l'operació. Veureu que la segona vegada que ho feu el pas d'estirar la massa costa més, perquè la massa ha quedat més elàstica. En tot aquest procés no es tracta d'incorporar farina a la massa, simplement espolvoregeu-ne una mica a la superfície per poder manipular-la i que no us quedin les mans plenes de massa. És molt enganxosa.

4) Replegueu-la una mica sobre sí mateixa perquè tingui una forma aproximadament de bola. Repeteixo que no és ferma, sinó enganxosa, i quan la deixeu sobre el marbra s'aplanarà. Hauria de quedar una mica com a la foto.

5) Preescalfeu el forn a uns 225 graus C (450 F) amb una olla (tapada) que pugui anar al forn on coureu el pa a dins. A mi m'agrada escalfar el forn en aquest punt perquè així la massa reposa una mica. En moltes receptes hi diu que s'ha de deixar reposar dues hores, que pugi, però no hi acabo de trobar el sentit perquè en el següent pas es manipula la massa i es desinfla un altre cop.

6) Quan el forn estigui calent agafeu la massa i poseu-la a l'olla. Feu-ho ràpidament i evitant manipular gaire la massa perquè no es desinfli. Tapeu l'olla i introduïu-la al forn.

7) Tingueu-la al forn durant 30 minuts (amb la farina de Barcelona vaig haver d'augmentar el temps de cocció a 50 minuts). Passat aquest temps treieu la tapa i acabeu de coure uns 10 minuts més fins que la crosta es vegi daurada.

8) Treieu del forn i deixeu reposar una mica abans de menjar. El pa calent ve molt de gust, però aquest queda millor si es deixa reposar un parell d'hores abans de clavar-hi queixalada.

Si voleu que el pa quedi alt i amb una bona forma podeu fer servir una olla del diàmetre que més o menys voleu que tingui el pa (15-25 cm diria jo). Si no us fa res que quedi una mica aixafat, i que a vegades agafi formes estranyes (depèn de com d'accidentada sigui la transferència de la massa tova a l'olla calenta) ho podeu fer amb una olla més grossa i també queda bé. El de la foto el vam fer amb una olla més grossa que el pa.

Malhauradament (i encara no he trobat la forma de solucionar-ho) al cap d'unes hores la crosta deixa de ser dura. Jo crec que deu ser perquè l'interior del pa és molt humit (cosa que està molt bé perquè el fa molt bo!). Potser podria provar de coure'l una mica més... Si ho descobreixo ja us avisaré!

Panellets

Aquesta és la recepta de panellets que he fet sempre a casa. Es veu que els panellets de veritat es fan amb ou, no amb patata. Deu ser més difícil de fer-los amb ou, i per això les receptes de panellets per casa tenen patata bullida. Podeu trobar una adreça de com fer-los amb ou al programa Dolça Catalunya de TV3

Ja sé que no és època de panellets, que són per Tots Sants, però jo vaig decidir fer-los per Thanksgiving!

Ingredients:

Pel massapà

- 450 g d'ametlla mòlta

- 350 g de sucre

- 75 g de patata bullida i pelada

Pels gustos

- Pinyons

- Cacau en pols

- Gingebre fresc

- Coco ratllat

- Llimona

- Canyella

Elaboració:

1) Netegeu les patates (amb pell) i bulliu-les

2) Quan les patates s'hagin refredat i les pugueu tocar, peleu-les.

3) Barregeu l'ametlla mòlta, el sucre i la patata. Vigileu de no posar més sucre del compte, perquè aleshores s'estoven i quan es posen el forn s'aixafen. Amb aquesta quantitat de patata és molt fàcil fer els panellets, perquè la massa no és gaire humida. La veritat és que a mi m'agrada posar-hi una mica més de patata. Són més incòmodes de fer, però en menjar-los estan més tovets.

4) Deixeu reposar la massa una hora o tota la nit

5) Feu un xurro amb la massa

6) Dividiu el xurro en tantes parts com gustos volgueu fer. En el nostre cas, sis.

7) Barregeu el massapà amb els diferents ingredients per fer els gustos. Pel cacau, la canyella i el coco barregeu el massapà amb el cacau en pols, o la canyella en pols, o el coco ratllat. Pel gengibre peleu gengibre amb una cullera i ratlleu-lo. Barregeu-lo amb el massapà. Per la llimona poseu ratlladura de llimona i una mica de suc de llimona. Vigileu de no posar gaire suc, que si queda massa humit és molt difícil de manipular. Pels panellets de pinyons no hi poso cap altre ingredient. Quina quantitat de cada ingredient? Honestament, jo en tasto una mica i n'afegeixo fins que m'agrada el gust.

8) Feu un xurro amb la massa, i talleu-lo en trossets de més o menys 13 g

9) Feu boletes amb cada un dels trossets, i decoreu-los com us agradi més. El que vam fer nosaltres va ser:

- Pels de pinyons arrebosseu el massapà amb pinyons. Si costen d'enganxar, hi ha diferents tècniques:

* Barregeu un rovell amb els pinyons. Quedaran enganxosos, i serà fàcil d'arrebossar

* Si no voleu embrutar tots els pinyons amb ou podeu fer com amb les croquetes, passeu les boles de massapà per ou batut, i després arrebosseu-los amb pinyons. Això és el que vaig fer jo.

* Barrejar un rovell d'ou amb almívar TPT com expliquen aquí.

- Pels de llimona arrebosseu el massapà amb ametlles filetejades.

- Pels de xocolata arrebosseu el massapà amb sucre blanc

- Pels de gengibre simplement hi vam posar un anacard a sobre.

- Pels de coco arrebosseu-los amb coco i doneu-los forma piramidal

- Pels de canyella arrebosseu el massapà amb ametlla tallada a daus (en aquest cas no en teníem i vam fer servir pinyons)

10) Pinteu els panellets per sobre amb ou batut.

11) Quan tots els panellets estiguin fets poseu-los sobre de paper encerat, i poseu-los al forn. El forn ha d'estar fort, i per evitar que es cremin si podeu poseu l'opció del forn de manera que només escalfi per dalt. Si no pot ser poseu la plata tan amunt com pogueu. Quan estiguin dauradets per sobre ja estan llestos!

Pomes al forn

Ingredients:

- 7 pomes Braeburn (en aquestes fotos es veu que vam provar Braeburns, Grany Smith i Royal Gala)

- Sucre

- Mantega

- Canyella en pols

Elaboració:

1) Renteu les pomes i treieu-los el cor. Jo no tenia el ganivet aquell rodó que hi ha per treure els cors, i simplement vaig treure'ls la cua.

2) Poseu una miqueta de mantega, canyella i sucre dins el forat del cor.

3) Poseu-les al forn fins que en punxar-les estiguin toves (el cor no s'estova, mireu de punxar la carn de la poma, no el cor!)

Bon profit!

Guisat de carbassa

Aquesta recepta l'he adaptat una mica de "The moosewood cookbook", està titulada com a "Arabian squash casserole". La veritat és que té un gust peculiar, una mica "hippie", diria jo, però està bo. Ho haureu de tastar.

Ingredients

-4 tasses de carbassa cuita i feta puré
- Oli d'oliva
- 1 tassa 1/2 de ceba tallada
- sal i pebre
- 2 o 3 grans d'all tallats petits
- 1/2 tassa de iogurt
- 1 tassa de formatge feta esmicolat
- Llavors al gust: pipes de girasol, de carbassa o nous

Elaboració

1) Per preparar la carbassa feta puré jo ho faig de la següent manera: rento la pell de la carbassa i amb un bon ganivet la parteixo per la meitat. Amb una cullera trec les pipes i les descarto (o les torro al forn amb una mica de sal i me les menjo, però això depèn de la carbassa). Unto amb una mica d'oli una safata de forn i poso les dues meitats de la carbassa cap per avall. Les tinc al forn a uns 230 C (450 F) fins que en clavar una forquilla aquesta entra fàcilment (uns 40 minuts, però depèn del tipus i mida de la carbassa). La treieu del forn i la deixeu refredar una mica per poder manipularla. Gireu les meitats cap per munt i amb una cullera separeu la polpa de la pell. La carbassa queda tan tendra que és molt fàcil fer-ho. Per fer-la puré no cal ni que la passeu pel minipimer, amb una forquilla ja feu.

2) En una paella poseu a dorar la ceba amb un raig d'oli uns 5 minuts. Afegiu sal. Si voleu afegir altres verdures tallades petites per afegir color (com ara pebrot, o carbassó) doreu-les amb la ceba.

3) Afegiu l'all, i el pebre.

4) En un bol barregeu la ceba, la carbassa, el iogurt i el formatge feta i ho barregeu.

5) Poseu-ho tot en una safata de forn. Afegiu pipes de girasol o de carbassa i nous per sobre.

6) Poseu-ho al forn preescalfat a uns 200 C (375 F) durant uns 25 o 30 minuts o fins que comenci a bombollejar.

Espero que us agradi!

Calamars amb ceba i mongetes

Aquesta recepta l'he tret del club de cuines de TV3, i l'he adaptada una mica. És una recepta del cuiner Josep Solà que podeu trobar aquí. Aquesta ens va sortir millor que la recepta de la masovera de Calamars amb ceba, però les dues estan ben bones!

Ingredients

- Tres cebes grosses tallades fines

- 4 grans d'all

- Julivert

- Vi blanc

- Oli d'oliva

- mitja tassa de tomàquet fregit

- 3 calamars grossos (aproximadament un quilo). Els nostres eren congelats i no tenien potes, però si en teniu de frescos i amb totes les parts, molt millor!

- Alfàbrega

- mig litre de fumet de peix (jo no en tenia i amb brou de pollastre va quedar la mar de bé!)

- 800 g de mongetes cuites de la varietat que més us agradin. Jo en vaig usar unes que tenen aquí que es diuen black eyed beans, però mongeta del ganxet deu quedar deliciosa! (10 minuts a l'olla pressió)

Elaboració

1) Sofregir la ceba l'all i el julivert amb oli d'oliva. Afegiu mig got de vi blanc.

2) Quan la ceba estigui transparent afegiu el calamar, el tomàquet fregit, l'alfàbrega, i una mica més de vi blanc. Comenceu a foc fort i quan comenci a bullir baixeu el foc. Deixeu-ho coure a foc lent. El calamar canviarà la textura i es tornarà blanc.

3) Afegiu el brou o fumet i les mongetes. Deixeu reduir. Jo sempre tasto els calamars per estar segura que estan prou tendres.

Ja està acabat! El plat necessita una mica de paciència, perquè els temps de cocció són llarguets, però queda deliciós. Bon profit!