cookies de xocolata

Necessitava una recepta de cookies no massa elaborada i que no portés lactis. Les cookies en general no porten gaire feina, així que això no va costar gaire, però el tema de cookies sense mantega ja no era tan fàcil. I si buscava receptes de cookies veganes em sortien receptes amb ingredients raríssims. Per fi, vaig trobar aquesta recepta de cookies de xocolata, que porten oli enlloc de mantega, i que vaig canviar una miqueta: hi vaig posar la meitat de sucre (i no crec que en necessitin més) i hi vaig afegir nous. Son com una mena de brownies individuals. Molt bones.

Ingredients:
* 1 mesura de cacau en pols sense sucre (amargant)
* 1 mesura de sucre blanc
* 1/2 mesura d'oli vegetal (per exemple, oli d'oliva)
* 4 ous
* 2 mesures de farina
* 2 culleradetes de llevat químic (tipus Royal)
* 1/2 culleradeta de sal
* 1/2 mesura de nous a trossos
* sucre blanc en pols

Si feu que una mesura sigui una tassa (uns 250ml) sortiran unes 60 galetes. No, no son masses! Omplen dues plates de forn.

1) Barregeu el cacau, el sucre i l'oli fins que quedi tot integrat. Afegiu els ous, un a un.

2) En un bol per separat barregeu el llevat químic, la farina i la sal. Incorporeu la farina a la barreja anterior, de mica en mica, fins que quedi una pasta homogènia. Afegiu-hi les nous.

3) Deixeu reposar la massa a la nevera unes 4 hores (jo em vaig saltar aquest pas i van quedar bé. Però el poso perquè podria ser que quedessin més esponjoses si deixeu reposar la massa).

4)   Preescalfeu el forn a 180 C (350F). Feu boletes amb la massa, i arrebosseu-les amb el sucre en pols. Poseu-les en una safata per anar al forn coberta amb paper de forn.

5) Tingueu-les al forn preescalfat uns 10 o 12 minuts.

Queden molt boniques i estan molt bones!

Sopa de carbassa amb castanyes

Aquesta va ser la nostra contribució al menu de Thanksgiving (acció de gràcies) d'aquest any. La sopa, una pie de poma, i sidra calenta amb espècies. Nyam! Del gall d'indi no ens en vam encarregar nosaltres, així que no hi haurà recepta de gall d'indi. La recepta de la sopa de carbassa la vam treure de Cooks Illustrated i la vam modificar al nostre gust. Especialment amb el tema de les castanyes, que la recepta original no porta. També vam usar un altre tipus de carbassa del que recomanaven, i hi vam afegir el porro fregit. Últimament ens hem aficionat molt a menjar una carbassa que es diu "delicata squash" (la que es veu en segon pla a la foto). Ens agrada molt perquè és molt dolça, i normalment la tallem per la meitat, la tenim al forn una horeta, i ens la mengem així tal qual. Normalment fins i tot es pot menjar la pell. Aquesta sopa va quedar bastant densa perquè la delicata squash és força densa de per sí. Amb altres varietats segurament podeu preparar una sopa més líquida. 

Ingredients:

* 1.5 kg de "delicata squash" pelada i tallada a trossos grossos (o qualsevol altre tipus de carbassa que us agradi, la recepta original era amb "butternut squash").
* 1 porro (el meu era molt gros, si els vostres son mitjans o petits segurament en necessitareu dos) tallat a juliana. Us n'han de sortir més o menys tres tasses, un cop tallat. Dues seran per la sopa, una pel porro fregit de decoració.
* mantega
* 1 - 1.5 l de brou (si és casolà millor, però al vostre gust)
* 1 fulla de llorer
* dues branquetes de farigola
* aigua (la quantitat dependrà de la textura que volgueu per la sopa).
* un polsim de pebre de caiena
* sal i pebre al gust
* unes 15 castanyes.

Elaboració:

Per la sopa:

1) Peleu i talleu les carbasses a trossos grans. Poseu els trossos en un bol de vidre tapat al microones, i cogueu a màxima potencia durant uns 20 minuts (pareu a la meitat per remenar). La carbassa hauria de quedar cuita de manera que pogueu clavar-hi un ganivet fàcilment.

2) Veureu que un cop cuita la carbassa haurà deixat un líquid al fons del bol. Coleu la carbassa però reserveu el líquid.

3) Desfeu una mica de mantega en una cassola grossa de fondo pesat. Afegiu-hi el porro, la carbassa cuita, i una culleradeta de sal.

4) Al cap d'uns 10 o 15 minuts veureu que els ingredients es comencen a enganxar al fons del pot deixant un residu marronós (però no cremat! Només boníssim). Afegiu el brou, el líquid que havíeu reservat de la carbassa, i una o dues tasses d'aigua. Afegiu el pebre de caiena, la fulla de llorer i la farigola. Bulliu uns 10 minuts fins que tots els ingredients estiguin cuits.

5) Feu una creu a la pell de les castanyes i poseu-les al forn uns 15 minuts a uns 200 C (400 F). Jo tinc un petit fornet elèctric que va molt bé per no haver d'escalfar el forn gran. Que quedin torrades.

6) Quan les castanyes s'hagin refredat una mica i es puguin tocar peleu-les i esmicoleu-les en trossos irregulars amb els dits.

7) Treieu la fulla de llorer i la farigola de l'olla i tritureu-ho tot amb la batedora. Afegiu més aigua si cal per obtenir la consistència que volgueu per la sopa. Corregiu la sal i el pebre. Afegiu les castanyes i bulliu uns 5 minuts més.

Pel porro fregit de decoració

1) Afegiu una cullerada de farina al porro tallat a juliana. Salpebreu.

2) Poseu una cassola petita (jo uso la més petita que tinc per no malgastar massa oli, no faig fregits gaire sovint) al foc amb un dit d'oli. Per saber quan l'oli està a la temperatura correcta vaig llegir una vegada (ara no sabria dir on) que es pot posar un gra de blat de moro (una crispeta) a l'oli i esperar a què peti. Aquest truquet sempre m'ha funcionat molt bé.

3) Poseu el porro a fregir fins que agafi color. Jo vaig haver de fer 3 tandes perquè com us deia vaig usar la cassola més petita que tinc.  Quan estigui al punt pesqueu-lo i poseu-lo damunt d'un paper absorbent.

Serviu la sopa calenta amb els encenalls de porro com a decoració.

Tall rodó de pollastre farcit

Ha estat un plat una mica més entretingut del que m'imaginava, perquè el pollastre me l'he desossat jo (vés a saber on trobo un carnicer que m'ho faci, aquí!) i perquè la recepta que he seguit i adaptat (de tv3 cuines) passa molt ràpid el tema de plegar i cosir el pollastre... i no era tan obvi! Al vídeo tot és molt quadrat, i el meu pollastre no era pas quadrat! He de dir que la resta de la recepta és perfecta, especialment els temps de cocció. Ha quedat un pollastre ben cuit però gens ressec, molt tendre. Molt bo!

Ingredients:

- Un pollastre (el meu era orgànic i free range perquè ja sabeu que intento menjar només animals que hagin estat "feliços").
- 1/4 kg de carn picada de porc (també feliç)
- 1/4 de poma tallada a trossets petits
- 2 xampinyons tallats a trossets petits
- un grapat de pinyons
- 4 prunes tallades a trossets
- El fetge del pollastre
- 1 ou
- Sal i pebre
- 1 culleradeta de llard
- 1 vas de vi blanc
- 1 vas de brou

Elaboració:

1) Desosseu el pollastre (o compreu-lo desossat). Hi ha molts vídeos a internet que ensenyen com fer-ho (jo m'he mirat aquest de Canal Cándido) . La veritat és que ha estat força divertit! L'única diferència del que he fet jo en comparació amb el vídeo ha estat que no he deixat els dos ossos de les potes, sinó que també els he tret, i que les ales les he tallat a la segona juntura i també he tret tots els ossos. La veritat és que un cop obert la cosa no tenia massa pinta quadrada, així que he obert les potes desossades (que eren com dos mitjons) i les he cosit al cos principal en plan Frankenstein perquè quedés  amb una forma més manejable. Tots els ossos i restes de desossar el pollastre els he posat en una olla a bullir per fer brou.

2) Barregeu els ingredients pel farcit: la carn de porc, la poma, els xampinyons, les prunes, el fetge de pollastre (ben picadet), un ou, i sal i pebre.

3) Salpebreu el pollastre desossat i poseu-hi el farcit al mig.

4) Tanqueu el pollastre plegant-lo pels dos costats per sobre del farcit. Les capes se superposen una mica, de manera que hi ha una part de la pell de pollastre que quedarà dins del rodó. No sabia ben bé si això havia de ser així o no, però no ha estat cap problema. 

5) Cosiu-lo tancat. Un cop plegat i cosit no m'ha quedat pas tibant i en forma de tall rodó... tenia més aviat forma del que era: un pollastre desossat amb una mica de farcit per dins. Quan agafa la forma rodona és quan es lliga amb el cordill tot al voltant.

6) Salpebreu-lo i ellardeu-lo lleugerament per sobre amb el llard. No en cal gaire.

7) Poseu un recipient que pugui anar al forn al foc. Quan sigui calent poseu-hi el rodó i marqueu-lo per tots costats. No trigarà gaire. 

8) Un cop estigui marcat afegiu una copeta de vi blanc i un culleró de brou (el que heu estat fent amb els ossos de pollastre, per exemple). 

9) Tapeu-lo i poseu-lo al forn (preescalfat) a uns 190 C (375 F). Ha de ser-hi durant 30 minuts.

10) Treieu la tapa, i deixeu-lo coure al forn uns 10 minuts més. Després dels 10 minuts el nostre pollastre no estava cruixent per sobre, així que l'hem gratinat un moment.

11) Deixeu-lo refredar una mica de manera que no us cremeu quan el toqueu, i passeu-lo a una fusta per tallar. Treieu el cordill amb l'ajuda d'unes tisores, i talleu a làmines. Serviu amb el suquet que ha quedat a l'olla i amb acompanyament d'arròs o patates. 

Un bon plat per quedar bé! 

Crêpes i Galettes !

Qui més qui menys, tothom ha anat algun cop a una crêperie i ha provat les magnífiques especialitats bretones que són molt senzilles de fer i que permeten molta creativitat en els ingredients. Una mica com les pizzes que es fan a tot arreu, fora d'Itàlia...

La qüestió és que ja és menys comú saber que a la Bretanya fan una distinció en la massa que es prepara per al plat salat i la del plat dolç. Les galettes són la versió més fosca i salada de les tant conegudes crêpes que es fan una mica a tot arreu i són més claretes. La diferència bàsica és el tipus de farina i si s'hi posa aigua o llet (i evidentment la sal i el sucre que se li posa! Ça va de soi, que dirien els francesos...). Les galettes es fan amb farine de sarrasin o de blé noir, que en castellà es diu harina de sarraceno i en català una bona amiga em va fer saber que es traduïa per farina de fajol o també de blat negre. En l'aparença s'assembla a la farina de galeta o pa ratllat, però no és intercanviable... Així que cal anar a la recerca d'aquesta farina! No es pot trobar en qualsevol supermercat, malauradament. Però a establiments de productes "ecològics" o "naturals" normalment s'hi poden trobar (al Veritas, o a vegades fins i tot a herboristeries...).

Trobar la farina és la principal dificultat d'aquesta recepta. Després la resta és senzillíssim! Només cal tenir en compte que recomanen deixar reposar la massa un cop preparada un parell d'hores. Alguns recomanen tota una nit, però si es va amb presses, una horeta ja serveix!

Queda un únic detall: on es cou la massa. Existeixen creperes (molt pràctiques! la base és plana i acostumen a venir amb un instrument de fusta, que té forma te T -el pal vertical seria el mànec i el pal longitudinal superior la superfície amb la que es distribueix la massa- i que serveix per distribuir homogèniament la massa a la superfície per coure), però si no se'n té, sempre es pot utilitzar una paella plana, que no faci massa bonys ni desnivells, per tal que la massa es pugui repartir correctament. Amb el mànec de la paella, es pot fer amb cura el mateix que es faria amb l'espàtula de fusta títpica de les creperes.

Així que tot seguit us explico la recepta de les galettes primer i de les crêpes després: el plat i el postre!

Galettes:

Ingredients:

• 250 g de farina de fajol
• 2 ous
• 50 cl d'aigua freda
• 40g de mantega fosa
• una mica de sal

Després de batre els ous, hi afegiu a poc a poc la farina barrejant a la vegada que l'aneu posant. Hi aneu afegint els altres ingredients (l'aigua, la mantega i la sal). Tot ha de quedar en una textura líquida i sense grumolls.

Es deixa reposar un parell d'hores, i després ja està llesta.


Aleshores, en funció de l'instrument que es tingui, s'escalfa la crepera o la paella, s'hi posa amb l'ajuda d'un tovalló o paper de cuina una mica de mantega o oli (la mantega és el que utilitzen els francesos... jo tendeixo a "mediterranitzar" una mica la recepta...) a la superfície perquè no s'enganxi la massa i sigui fàcilment manipulable. Després s'hi escampa amb un cullerot una part de la massa (la quantitat exacta dependrà de la mida de la paella o la crepera i de la grossor que se li vulgui donar a la galette).

Pel que fa al farcit*(1), es pot afegir un cop la massa de la galette està feta però encara sobre la crepera o la paella, o es pot optar per posar-los cadascú un cop a taula. Per a la primera opció, s'hi posa el que s'ha escollit i valdria la pena reservar les galettes un cop preparades i farcides en algun espai que mantingui la calor (al forn, per exemple). Si s'opta per la segona possibilitat, és recomanable disposar a taula d'alguna màquina que escalfi (com una parrilla elèctrica o la mateixa crepera).

I llestos!

*(1) Ingredients que es poden afegir per al farcit de les Galettes (salades):

• formatge i pernil dolç (la clàssica)
• ou
• xampinyons
• alvocat
• salmó
• ceba prèviament cuinada
• nous
• patates cuites prèviament
• formatge (de qualsevol tipus: brie, de cabra, emmental...)
• tomàquet natural
• bèicon
• rúcola
• i de fet, tot el que se us pugui acudir!

Galette de salmó i gorgonzola

Crêpes:

Ingredients:

• 250 g de farina de blat
• 4 ous
• 1/2 l de llet
• 50g de mantega fosa
• una mica de sal i una mica de sucre

Es barregen tots els ingredients a poc a poc per tal d'obtenir una textura líquida i sense grumolls. Aquesta massa tendeix a ser més líquida que la de les galettes.

Els passos següents són els mateixos que per a la galette: fer-les a la crepera o paella i posar-hi el farcit*(2).

I ja ho tenim!

*(2) Ingredients que es poden afegir per al farcit de les Crêpes (dolces):

• sucre
• mermelada de qualsevol tipus 
• mermelada de maduixa o gerds amb formatge (molt recomanable)
• xocolata
• nutella
• plàtan
• nata
• gelat de qualsevol tipus
• ametlles
• nous
• pera 

Crêpe de iogurt i cireres

Bon profit !

I no deixeu de compartir amb nosaltres els ingredients de farcit que se us ha acudit afegir-hi!

Coca de Sant Joan (de brioix)

Quan vaig fer el tortell de reis el Nadal passat me'n vaig adonar que necessito una bona recepta de brioix. M'agradaria que les meves coques i tortells tinguéssin més gust a brioix que a pa dolç. Tinc la sensació que perquè siguin fàcils d'amassar moltes receptes tenen molta més farina de la que toca (o molta menys mantega i ous). Jo ja li he perdut la por a amassar masses enganxoses (aquesta ho és, prepareu-vos a embrutar-vos les mans), així que aquest any, enlloc de buscar una recepta de coca de Sant Joan, he buscat una recepta de brioix, i l'he adaptada per fer una coca. He triat la recepta d'un brioix no qualsevol de cuina per llaminers i hi he fet unes quantes modificacions. Ha quedat una coca molt flonja, molt més bona que cap altra coca o tortell que hagi fet mai. Ha volat! Us deixo la recepta aquí a sota.

Ingredients:

Per la massa:

- 250 g de farina per fer pa
- 40 g de sucre morè
- 5 g de sal
- 1 culleradeta de postre de llevat liofilitzat (malhauradament se m'havia acabat el de flequer, però utilitzeu el de flequer si en teniu: uns 20 g)
- 2 ous (avui només en tenia d'ànec. A part de ser més grossos, es poden fer servir igual)
- 75 g mantega a temperatura ambient
- 40 g de llet sencera
- 1 culleradeta de postre de matafaluga
- 1 culleradeta de postre de coriandre

Per decorar:

1 ou per pintar
30 g de sucre llustre
30 g d'ametlla en pols
5 cullerades d'aigua
pinyons o ametlles filades
sucre

Elaboració:

1) Poseu tots els ingredients per la massa junts en un bol, excepte la meitat de la mantega

2) Barregeu, i poseu-vos a amassar. El brioix necessita un amassat força llarg. Al principi la massa serà molt enganxosa. No patiu, continueu amassant. Jo he amassat en tres intervals de 10 minuts (és a dir, 30 minuts en total) deixant reposar la massa (i reposant jo) una mica entre un i altre interval. En el tercer interval ja es veia que la massa havia canviat totalment de consistència, i només s'enganxava lleugerament a la taula i a les meves mans.

3) Un cop decidiu que heu amassat prou incorporeu la resta de la mantega. Torna a ser una mica enganxifós, però és força ràpid

4) Deixeu reposar fins que dobli el volum (amb aquesta quantitat de llevat triga unes tres o quatre hores. Dobleu la quantitat de llevat si voleu que pugi més ràpid).

5) Feu-ne una bola, i torneu a deixar reposar fins que dobli el volum

6) Mentre puja, prepareu la barreja de farina d'ametlla, sucre llustre i aigua.

6) Poseu una mica de farina en una superfície, i doneu-li forma de coca. Jo no he usat un corró, sinó que l'he anat estirant amb les mans (una mica com si fos una pizza) per evitar perdre tot l'aire.

7) Pinteu la coca amb ou batut. A sobre, escampeu-hi la barreja de farina d'ametlla, sucre llustre i aigua. Afegiu les ametlles filades o pinyons, i espolvoregeu sucre per sobre.

8) Poseu al forn a 210 C (uns 410 F) durant uns 15 min o fins que la coca estigui torradeta per sobre.

Bona revetlla!

Coca de vidre

Aquesta ha estat una recepta feta alhora a dues bandes del món per dues masoveres. Hem fet una barreja de receptes, però sobretot hem seguit aquesta de sa cuina de na Roser. És una recepta d'aquelles que un cop has acabat no et creus que el resultat pugui ser tan semblant al comprat! És una mica entretingut, però ho recomano 100%!

Ingredients:

250 g de farina de força (farina de fer pa)
150 g d'aigua
3 cullerades d'oli d'oliva
5 g de sal
15 g de llevat de forner (jo l'hi vaig posar, però l'altra masovera no, i assegura que va funcionar igual. Les coques son tan primes que la veritat no sembla gaire necessari que tinguin llevat).
1 culleradeta de postre de sucre
licor d'anís
sucre abundant per sobre
pinyons o ametlles filades, o el que vulgueu per sobre de la coca

Elaboració:

1) Barregeu la farina, l'aigua, el llevat, l'oli, la sal i el sucre. Us ha de quedar una massa enganxosa. Treballeu-la fins que quedi elàstica.

2) Deixeu reposar la massa en un bol durant 30 min o 1h.

3) Dividiu la massa en porcions iguals. Per les de la foto vaig dividir la massa en quatre, però el cap de setmana passat vaig tornar a repetir la recepta i la vaig dividir en 8, de manera que van quedar coques més petites que vaig haver de coure en 2 tandes al forn, però també van quedar més primes, i jo crec que una mica millor. Vosaltres mateixos, quedaran bones de les dues maneres. Depèn de quanta estona tingueu ganes de passar a la cuina.

4) Escampeu unes gotes d'oli en un tros de marbre, i en el vostre corró. Agafeu una porció de massa i estireu-la tan prima com pugueu. Que girebé quedi transparent. Les nostres eren tan primes que per traslladar-les del marbre a la safata del forn ens havíem d'ajudar, necessitàvem 4 mans!

5) Poseu les coques en una safata de forn protegida amb paper de forn. Amb la mà agafeu un grapat de sucre i repartiu-lo generosament per sobre de les coques. Després aboqueu també generosament un raig de licor d'anís. No us preocupeu per l'alcohol perquè al forn s'evapora gairebé tot i només queda el vidre i el gustet d'anís. Les meves coques van quedar una mica tipus piscina. Ja va bé. Finalment, repartiu els pinyons o ametlla filada per sobre.

6) Poseu les coques al forn preescalfat a 225 C (425 F). Aneu-les vigilant, que quedin daurades però sense cremar-se. Triguen uns 15-20 minuts.

I per acabar us deixo la foto d'un esmorzar d'aniversari amb xocolata desfeta, suc de llimona i coca de vidre. Espectacular!

Oatmeal o esmorzar calent de civada

Aquesta és una de les especialitats americanes que he descobert que m'agrada més: cereals calents per esmorzar. Es tracta, bàsicament, de bullir flocs de civada i menjar-se'ls calents. He de dir que em va costar una mica trobar-li el gust (simplement civada sense res, bullida, és molt avorrida, i visualment no és gaire engrescadora), però hi ha moltíssimes maneres diferents de cuinar la civada per esmorzar. Es poden cuinar els grans sencers (però triga molt a fer-se, la gent que fa això normalment tenen un crockpot, no sé com es diu en català, d'aquells en què son elèctrics i mantenen una temperatura no gaire alta durant molt de temps, i el deixen cuinant tota la nit). També es poden cuinar els grans de civada tallats a trossos (aquí en diuen steel cut), que triga una mica menys, però no és gaire còmode per dies de cada dia en què un no es pot encantar esmorzant per anar a la feina, o es poden cuinar flocs de civada, que vénen en diferents gruixos. Hi ha els flocs "old fashioned" que son més gruixudets, o els ràpids, que es fan en 5 minuts. Els sibarites de l'oatmeal diuen que com més sencer és el gra, millor, perquè es nota més la textura del gra. Les quick oats la veritat és que queden més com farinetes. Però depèn del vostre gust, clar. Jo aquesta recepta l'he fet per flocs del tipus "old fashioned". Si canvieu el tipus de civada s'ha de canviar la quantitat d'aigua i l'estona que es cou (poso una nota a baix).  Per preprar-los la gent acostuma a bullir-los amb aigua amb una mica de sal i/o una mica de sucre, i servir-los amb fruits secs, posar-los una cullerada de mel, o sucre, o amb una mica de fruita tallada. La recepta que us poso aquí me l'he mig inventat inspirant-me en l'arròs amb llet (però gairebé no té sucre perquè es tracta d'esmorzar, no de preparar un postre). 

Proporció de civada - líquid (en volum):

Grans de civada tallats a trossos (steel cut): 1 mesura de civada, 4 mesures de líquid
Flocs de civada gruixuts "old fashioned": 1 mesura de civada, 2 mesures de líquid
Flocs de civada prims "quick oats": 1 mesura de civada, 1 mesura de líquid

(els temps no me'ls sé gaire, així que experimenteu. Jo diria que els flocs de civada prims amb 5 minuts ja es fan. Els flocs gruixuts triguen uns 10 minuts, i els grans tallats uns 40 minuts).

Ingredients (per 2 persones):

1 tassa de flocs de civada gruixuts "old fashioned"
1 tassa d'aigua
1 tassa de llet
1 culleradeta de cafè de sucre
1 pessic de sal
1 branca de canyella
la pell de mitja llimona
fruita per acompanyar (normalment hi poso poma per anar ràpid, però avui tenia fruita variada)

Elaboració:

1) Poseu tots els ingredients menys la fruita en un petit cassó al foc.

2) Compteu uns 10 minuts des que comença a bullir (o aneu tastant fins quan tingui la textura que voleu). Ha de quedar cremós.

3) Poseu en un bol, i afegiu-li fruita fresca per sobre
Gaudiu de l'esmorzar!

Pa d'hamburguesa (de patata)

Aquesta recepta l'he fet gairebé al peu de la lletra de la recepta de "Bringing back potato rolls" de Cooks Illustrated (Juliol i Agost 2012). No tinc subscripció a la revista, però aquest cap de setmana vam aconseguir uns números de la revista de franc a un yard sale. Son fantàstics, els yard sales!! Per altres coses no, però amb el tema barbacoa/hamburguesa, dels americans me'n refio! Així que si algú em pot ensenyar com fer pa d'hamburguesa casolà, son ells. Han quedat preciosos! I això que m'ha fet mandra amassar-los molta estona, i els hauria anat bé una mica més de treball... aquí va la recepta

Ingredients:

Mig quilo de patates, pelades i tallades a trossos petits
Dues cullerades soperes de mantega
350 g de farina de fer pa (la farina de pa té un percentatge de gluten més alt que la farina normal)
1 cullerada sopera de sucre
10 g de llevat de forner
1 culleradeta de postre de sal
2 ous. Un per la massa, un per pintar els pans
llavors de sèsam

Elaboració:

1) Cobriu les patates amb aigua i poseu-les a bullir fins que estiguin tendres. Coleu-les, però reserveu l'aigua de bullir les patates (uns 75 ml, 5 cullerades soperes).

2) Feu puré les patates. Jo ho he fet amb una forquilla. Si teniu un instrument més sofisticat, serà més fàcil que no quedin grumolls, però tampoc us preocupeu gaire si en queden...

3) Mesureu una tassa del puré de patates (una tassa son aproximadament el volum que correspon a 250 ml. Ho sento, no he pesat la patata i la recepta només dóna la mesura en volum. Amb una mica de sort podreu aproximar. La resta de les patates no les farem servir, les podeu destinar a qualsevol altra cosa.

4) Barregeu les patates amb la mantega. Com que les patates encara estaran calentes, desfaran la mantega. Si no, desfeu la mantega al microones i barregeu-ho tot.

5) Incorporeu la farina, el sucre, el llevat (feu-lo molles amb les mans, us podeu ajudar amb una mica de farina, fregant-vos les mans), la sal, i la barreja de patata i mantega. Afegiu un ou i els 75 ml d'aigua de patates. Barregeu-ho tot.

6) Amasseu. És una massa molt enganxosa, així que tindreu les mans pringades tota l'estona. Però no passa res. Simplement amasseu durant una estona fins que veieu que la massa queda elàstica. Quan acabeu poseu la massa en un bol tapat amb un drap humit i espereu un parell d'hores o el temps que trigui a pujar (dependrà de la temperatura de la vostra cuina. Si les patates estaven calentes segurament anirà més ràpid).

7) Poseu una mica (una mica!) de farina sobre el marbre de la cuina i aboqueu la massa. Feu una bola grossa, portant les vores de la massa cap al centre i prement al mig. La massa seguirà sent enganxosa, però amb la mica de farina que heu posat al marbre evitareu que s'hi enganxi. En aquest pas no patiu si la massa perd aire, no passa res. No intenteu que perdi aire, però per fer una bola haureu de comprimir la massa, clar...

8) Dividiu la massa en 9 o 10 parts (de 70 - 80 g cada una), i feu una bola petita amb cada una d'elles. Per fer les boles petites seguiu el mateix procediment que amb la gran: porteu les vores de la massa cap al centre i premeu. Un cop fet això poseu la bola de costat i amb la vora de la mà premeu la part de la bola que té la "costura" cap al marbre, i feu un moviment amunt i avall de manera que la "pell" exterior de la bola quedi tibant. Tampoc us hi trenqueu el cap. Si queda tibant, bé, però si no queda supertibant tampoc no passa res...

9) Deixeu reposar les boles sobre una superfície enfarinada durant uns 15 minuts tapant-les amb un drap humit o amb plàstic.

10) Després dels 15 minuts aixafeu les boles amb el palmell de la mà de manera que quedin com un disc d'entre 8 i 10 cm de diàmetre (més o menys). Quan feu això les bombolles d'aire més grosses perdran l'aire, que és el que volem, que l'interior quedi més o menys homogeni.

11) Deixeu reposar els discs altra vegada durant 30 o 40 minuts. Aquesta vegada deixeu-los reposar en dues safates de forn cobertes amb paper de forn. Cobriu els discs amb plàstic o un drap humit.

12) Preescalfeu el forn a 220ºC (425 ºF) de manera que estigui llest quan hagin passat aquests 30 - 40 minuts.

13) Pinteu les superfícies dels panets amb ou batut amb una miqueta d'aigua i sal (jo m'he oblidat l'aigua i la sal, però han quedat la mar de bé igualment. Però això és el que diu la recepta). Escampeu-hi llavors de sèsam per sobre.

14) Poseu les safates al forn durant uns 15 minuts, o fins que els panets tinguin el color que volgueu.

Bon profit!

Mona amb figura de xocolata

Aquest any hem hagut de celebrar la mona més tard, però com que tampoc teníem dia de festa, tant hi fa... Per la mona d'aquest any he fet un pa de pessic (diferent de la coca de iogurt que normalment faig) i he fet una figura de xocolata a sobre. El pa de pessic l'he tret de la recepta de Cuina per llaminers, i per la figura de xocolata he millorat una mica el mètode que us explicava a l'entrada de la masovera de com fer una figura de xocolata per la mona mirant el video de Dolça Catalunya, i aquest video (enllaçat a Cuina per llaminers, gràcies!). Per fer la reixa i l'arbre m'he inspirat en un altre vídeo que vaig trobar per youtube, però no el trobo, així que us ho explicaré tan bé com pugui!

Ingredients:

Pel pa de pessic:

- 6 ous
- 150 g de sucre
- 150 g farina
- ratlladura d'una llimona

Per la figura de xocolata:

- 600 g de xocolata negra (no tota va acabar a la mona, però va millor si es treballa amb quantitats que no siguin molt petites).

Per muntar la mona:

- Sucre llustre
- Plomes

Material:

- Varilles per muntar les clares de neu (o un estri que ho faci, i us estalvieu l'excercici)
- Un bol gros d'un material que pugui anar al microones (i si pot ser de terrissa que aguanti la calor, millor).
- Un bol gros d'un material fi que transmeti la calor i el fred fàcilment, com ara el metall
- Un termòmetre que marqui amb precisió les transicions entre 25 i 50 C (77 i 122 F)
- Un paquet de pèsols congelats o una bossa amb gel
- Una espàtula o llengua
- Paper d'estrassa, o de forn, o sulfuritzat.
- Llapis, regle, tisores i cartró (un paquet de cereals va perfecte) si voleu fer plantilles per la figura de xocolata.
- Una placa de marbre que posareu al congelador.

Elaboració:

Pel pa de pessic:

1) Munteu les clares a punt de neu

2) Els rovells s'han de batre amb el sucre fins que quedi una pasta blanca. També he llegit que han d'augmentar de volum. La veritat és que aquest pas no el tinc gaire clar i no estic segura de si sé identificar quan aquest pas està acabat. Jo els vaig batre força estona, i és cert que la barreja es veia blanquinosa, però no estic gaire segura que el volum augmentés. El pa de pessic va quedar molt bo igualment, així que no us capfiqueu massa en aquest pas.

3) Incorporeu la barreja dels rovells en les clares muntades

4) Tamiseu la farina (algunes receptes diuen fins a 3 vegades per deixar-ho ben flonjo) i incorporeu-la amb molta cura a la barreja.

5) Incorporeu la pell de llimona

6) Recobriu un motlle amb mantega i espolvoregeu-hi farina

7) Poseu la massa en el motlle i poseu-lo al forn a 180 C (uns 350 F) fins que estigui cuit (uns 30 minuts)

8) Deixeu-lo refredar i desemmotlleu.

9) Si voleu farcir-lo d'alguna cosa (jo no ho vaig fer) feu-ho abans de començar a treballar amb la xocolata. En concret, abans de fer la tanca, o ja no ho podreu fer.

Abans de començar:

1) Penseu quina figura voleu fer, i retalleu plantilles si en necessiteu amb el cartró i les tisores. Per la casa vaig fer plantilles pels quatre laterals, la teulada, la base, i la xemeneia. També vaig fer plantilles per la gespa i el tronc de l'arbre. Penseu que si voleu clavar alguna cosa en el pa de pessic també heu de dibuixar la part que quedarà "enterrada".

2) Talleu un rectangle gros de paper de forn, i feu també un parell de paperines. Va molt bé tenir això preparat abans de començar a treballar amb la xocolata, perquè un cop estigui a la temperatura adequada no podreu perdre el temps.

Per temperar la xocolata:

1) Tempereu la xocolata. Si voleu una explicació del per què s'ha de temperar feu un cop d'ull a l'entrada de la masovera de com fer una figura de xocolata per la mona. Haureu de fondre la xocolata fins a 50 C (122 F), refredar-la fins a 27 C (80 F) i tornar-la a escalfar fins a 31 C (88-90 F). Atenció perquè si treballeu amb xocolata que no sigui negra les temperatures canvien! Podeu seguir la tècnica que més volgueu per fer això, inclosa la dels pastissers de refredar la xocolata sobre el marbre (vegeu aquest video com a exemple). Jo tinc un marbre de rajola així que no ho vaig poder fer així, però la tècnica dels bols que us explicaré em va funcionar molt bé:

2) Trenqueu la xocolata a peces, i foneu-la al microones usant el bol de terrissa. Per no cremar-la feu-ho en intervals de 30 segons, remenant entre ells. Comproveu que la temperatura arriba a 50 C (122 F). Que no pugi gaire més d'això o la cremareu.

3) Separeu aproximadament 2/3 d'aquesta mescla i poseu-los al bol metàl·lic. Reserveu el bol de terrissa amb la resta de la xocolata.

4) Poseu el cul del bol metàlic a sobre del paquet de pèsols i remeneu la xocolata. És important que es refredi uniformement, així que no pareu de remenar, i pareu atenció als racons del bol. Aneu controlant la temperatura de tant en tant, fins que arribi a 27 C (80 F). Cap al final jo aconsello anar-lo separant del gel, o es pot refredar massa i que se us solidifiqui una mica de xocolata al cul del bol (si us passa això no passa res, deixeu la xocolata allà al fons i no la incorporeu a la xocolata que esteu temperant).

5) Un cop hagi arribat a la temperatura desitjada ajunteu les dues xocolates en el bol de terrissa, la freda que heu estat remenant, i la calenta que havíeu reservat. No perdeu gaire el temps en barrejar-les, no voleu que la xocolata del bol fred se us refredi més dels 27 C. La temperatura final hauria de ser de 31 C (88 F). Jo ho vaig fer 3 cops, i els tres cops la temperatura final va ser l'adequada.

6) La part que a mi se'm fa més difícil és decidir si la xocolata s'ha temperat o no. En principi heu de sucar un tros d'alguna cosa (paper, una ametlla, un ganivet rodó, el que vulgueu) i esperar que es solidifiqui. Si la superfície queda brillant, ho heu fet bé. Si queda mat, i amb taques de xocolata més clares, no us ha sortit i heu de tornar a repetir el procés. Amb els nervis de "haurà sortit o no" jo vaig temperar xocolata tres vegades, i després me'n vaig adonar que les tres m'havia sortit bé!

Per fer la caseta:

1) Agafeu un cullerot de xocolata temperada i esteneu-la sobre del paper de forn amb una espàtula, que quedi tan plana com pugueu i de l'espessor que vulgueu.

2) Amb una mà premeu un dels costats del paper contra el marbre de la cuina, mentre amb l'altra mà agafeu l'altre costat del paper i el sacsegeu una mica. Veureu que la superfície de la xocolata queda més brillant i sense imperfeccions (aquest moviment el podeu veure en el video de Dolça Catalunya força bé). Deixeu-lo reposar uns moments (no cal gaire estona, un minut o dos) fins que veieu que la superfície perd la brillantor. És el moment d'agafar les plantilles i amb un ganivet retallar-les en la xocolata. Mireu de no deixar ditades.

3) Immediatament després de tallar les peces (si us espereu massa es trencaran) gireu el paper de forn amb la xocolata de cap per avall, i peleu-lo. Separeu les peces (surten soles!). 

4) Ompliu una paperina amb xocolata temperada, i talleu la punta. Useu la paperina per unir les peces de la casa, com si fos pegament. 

Per fer la reixa i l'arbre:

1) Feu el tronc de l'arbre de la mateixa manera que heu fet les peces per la caseta.


2) Ompliu una paperina amb xocolata temperada.

3) Treieu la placa de marbre del congelador. Amb la mànega plena de xocolata dibuixeu un tros de reixa. Passeu xocolata en com a mínim 3 direccions, o se us trencarà.

4) Veureu que com que el marbre està congelat, el tros de reixa perd la brillantor de seguida. Useu un ganivet o espàtula per separar la xocolata del marbre (només us caldrà al principi, perquè salta molt fàcilment), i enganxeu-la a la vora del pa de pessic amb més xocolata temperada de la mànega.

5) Aneu fent trossos de reixa fins que hagueu encerclat tot el pa de pessic. En aquest punt la xocolata encara és flexible i podeu plegar-la per adaptar-la al contorn del pastís.

6) Per l'arbre poseu el tronc, que ja haureu fet seguint la tècnica anterior, a sobre del marbre fred i amb la mànega plena de xocolata temperada dibuixeu les fulles. Quan acabeu, treieu-lo ràpidament del marbre.

7) En general és millor que no deixeu xocolata al marbre gaire estona, i que el marbre es faci servir immediatament després d'haver-lo tret del congelador, perquè si no, amb el contrast amb la temperatura de la vostra cuina, el marbre començarà a condensar petites gotetes d'aigua, i us farà malbé la xocolata que heu temperat amb tant d'esforç.

Muntatge:

1) Empolsineu el pa de pessic amb sucre llustre

2) Poseu les figures de xocolata al damunt

3) Decoreu amb plomes (i pollets, jo no en tenia!)

Altres consells:

Mireu que en tot el procés no us caigui aigua a la xocolata. Això fa que no es pugui temperar (en podeu fer un munt de coses bones, clar, però no temperar-lo).

La tanca va resultar (de xiripa, no ho havia planejat) anar molt bé pel Jaume. Ell només té un any i mig, i és molt independent amb això del menjar i ho vol agafar tot amb les mans! La tanca va estar molt bé perquè podia trencar trossets amb els dits i posar-se els trossets de xocolata a la boca sense perill d'ennuegar-se, perquè eren molt petits.

Bona mona amb retard!

Braons de xai

Hem tornat a passar pel mercat dels dissabtes i hem tornat a comprar carn "feliç", que en dic jo. De l'ecològica, que costa un ull de la cara, però que val la pena, perquè es tracta d'animals tractats amb respecte. Sí, son els xais que pasturen sota la pluja d'oregon. Després de fer una cerca per internet he arribat a la conclusió que tothom fa els braons bastant semblants. Aquesta és la nostra adaptació de les diferents receptes que hem consultat. És un plat que porta temps, però no necessita gaire dedicació després de la primera mitja hora.

Ingredients:
4 braons de xai (entre els 4 pesaven una mica menys de 2 quilos)
1 porro
1 ceba
4 pastanagues petites
1 cabeça d'alls
oli d'oliva
1 vas de vi blanc
1 vas de brou
1 fulla de llorer

Elaboració:

1) Renteu els braons. Assequeu-los i salpebreu-los amb sal i pebre abundant.

2) En una cassola de fons pesat cobriu el fons amb oli d'oliva. Poseu-hi els braons i doreu-los per totes les bandes. A la nostra cassola els 4 braons hi quedaven molt justos, així que per dorar-los bé (i que no comencin a deixar anar suc i bullir-se enlloc de dorar-se) ho hem fet en 2 cassoles diferents. Si en teniu una de bona mida ja n'hi haurà prou. Aquest pas dura uns 15-20 min.

3) Mentre el braó es dora, talleu el porro i la ceba a trossets. Peleu els alls, i peleu la ceba (si és molt gran, talleu-la en dos.

4) Quan els braons estiguin daurats els tornem a posar tots a la cassola i hi afegim el vas de vi. Deixem que es redueixi.

5) Afegiu les verdures. Doneu-los un parell de voltes i afegiu el brou i la fulla de llorer.

6) Poseu la tapa a la cassola i abaixeu el foc al màxim de manera que faci xup xup. Aneu controlant de tant en tant que la quantitat de suc sigui l'adequada. Si queda sec, afegiu més brou. Si hi ha massa líquid (és el que ens ha passat a nosaltres) destapeu-lo a la última part de la cocció. Al cap de dues hores, més o menys, ja tindreu el plat llest per entaular!

Nosaltres l'hem servit amb arròs blanc. Puré de patata també deu quedar molt bé.